Pàgines

dijous, 19 d’agost de 2010

Dels corrents crítics als projectes personals IV

Defenestrat el Carod i foragitat el Carretero, els quedava l’Uriel Bertran amb la seva Esquerra Independentista. Com a diputat tenia un paper més que discret, com tants altres diputats d’Esquerra, no sé si per voluntat pròpia, per incapacitat o perquè no li donaven joc per a fer res sabent que no era “dels seus”. I hauria acabat la legislatura sense pena ni glòria, i per tant fàcilment descartable per a les properes eleccions, si no hagués estat per la irrupció del moviment de les Consultes populars.

A la Direcció d’Esquerra, com a la resta de partits, els va venir de nou tota la moguda que va seguir la consulta d’Arenys de Munt. No era aquesta ni la previsió ni l’estratègia aprovada pel darrer Congrés d’Esquerra. L’Uriel Bertran, així com d’altres militants d’Esquerra, s’hi va agafar de seguida i hi va portar a terme una tasca ben meritòria i eficaç. Això li tornava a donar relleu polític i feia més difícil argumentar que es prescindia d’aquest actiu a l’hora de configurar les llistes electorals. Tot i que semblava que Esquerra no es podia girar d’esquena a les consultes populars, i de fet a la majoria de les poblacions on s’han celebrat els seus militants hi ha treballat activament, el cert és que una cosa era la ruta marcada per la Coordinadora de les Consultes Populars i una altra la que tenia al cap la direcció d’Esquerra.

Tant és així, que la Mesa del Parlament, per unanimitat, amb els vots d’Esquerra, va tombar la darrera proposta d’Iniciativa Legislativa Popular que era l’única forma de salvar l’escull legal de la pròpia Llei de Consultes que havia estat invalidada de bones a primeres pel Tribunal Constitucional. Suposo que va ser la gota que va fer vessar el vas, i que va motivar que dues de les cares més significatives del moviment de Consultes populars per la Independència abandonessin els seus partits. És el que va fer l’Uriel Bertran amb Esquerra, apuntant-se a la mova plataforma de Joan Laporta, Solidaritat Catalana per la Independència. I al darrere de l’Uriel Bertran han abandonat el partit persones significatives com el catedràtic Hèctor Bofill. Es culminava així, per a satisfacció d’alguns, la neteja de dissidències organitzades al si del partit.