Sentències de broma

De tant en tant, en diverses instàncies internacionals, es posa en qüestió la qualitat democràtica de l’Estat espanyol, la legalitat d’algunes de les seves mesures i el rigor de la seva Justícia. L’interès polític, de partit, condiciona clarament les institucions de l’Estat i especialment la Justícia. Hi ha moltes, massa, sentències que només s’expliquen des d’una perspectiva estrictament ideològica i partidista, i que posen en evidència la parcialitat o la corrupció dels tribunals espanyols, començant pel Constitucional.

Dies enrere era el Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg qui condemnava l'Estat espanyol per incomplir l'article número 3 del Conveni Europeu dels Drets Humans, donat que la justícia espanyola es va negar a investigar les suposades tortures, certificades per un informe forense, a Mikel San Argimiro, detingut i incomunicat l'any 2002 per l'aplicació de la Llei Antiterrorista. També el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides havia exposat en el seu cinquè informe periòdic de l'Estat espanyol que “l'abast potencialment excessiu de les definicions de terrorisme en el dret intern, en particular les que figuren en els articles del 572 al 580 del Codi Penal espanyol, [...] podrien donar lloc a la violació de diversos drets enunciats en el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics”. Però podríem recordar també sentències anteriors en què es declarava improcedent el tancament del diari Egin o de l’Egunkaria, o les detencions de l’anomenada operació Garzón contra independentistes catalans, o els reiterats incompliments de la Carta europea de llengües regionals o minoritàries denunciats pel Consell d’Europa...

Però, és igual. El Govern espanyol, i la seva Justícia, saben que totes aquestes organitzacions internacionals són pura pantomima. El compliment de les Lleis i acords internacionals, per més que teòricament formin part de l’ordenament jurídic espanyol, és purament opcional, i les seves sentències condemnatòries són perfectament negligibles.