L’episodi dels controladors aeris és una mostra més de la pèssima gestió dels aeroports espanyols. Està clar que el desafiament d’aquest grup privilegiat ha tingut tots els elements propis d’un sabotatge i d’un xantatge inadmissible, i que seva és tota la responsabilitat del desastre ocasionat, el perjudici a particulars i a empreses, i la mala imatge per al país. Però això no treu que si s’ha arribat a aquesta situació és per la incompetència d’un Govern i d’una empresa com Aena a qui no ha importat ni el dèficit escandalós de les seva gestió, sinó només vetllar pels interessos d’unes determinades empreses privades, amb seu a Madrid, naturalment.
No fa pas tant temps que es van asseure a la banqueta dels acusats un grup de treballadors inculpats per haver ocupat les pistes d’aterratge de l’aeroport del Prat. Si la llei s’apliqués amb el mateix criteri, havent-hi hagut una actitud i unes conseqüències molt més greus, haurien de caure una munió de sentències condemnatòries; però, tothom sap que això no serà així. Els seus privilegis inclouen també una aplicació de la Justícia a la seva mida. A tot estirar que hi hagi algunes sancions relativament lleus, en relació als seus astronòmics sous, o algun càstig exemplar per a algun cap de turc, i encara probablement pactat. Però, en tot cas, Aena hi té la seva responsabilitat, perquè ha permès que aquesta situació degenerés fins a límits insospitats. La gestió centralitzada ha demostrat des de fa temps que és un desastre, excepte per a les butxaques d’alguns accionistes i per a algunes empreses per a qui, amb els diners de tots, es va fer la nova terminat de Barajas, per exemple. I si ara el Govern parla d’una possible privatització no és perquè estigui interessat en millorar l’eficàcia i la rendibilitat econòmica i social dels aeroports, sinó únicament perquè necessita diners com sigui.
La privatització anunciada apunta tenir les pitjors traces. L’Estat es reservaria el 51% de l’accionariat d’Aena, per tal de mantenir-ne el control, i evitar cap gestió personalitzada dels aeroports que podrien fer la competència a Barajas. Es mantindria, doncs, aquesta visió centralista segons la qual tots els aeroports de l’Estat són meres plataformes de suport a l’aeroport de Madrid. Així, es mantindran tots els inconvenients de tenir una gestió pública estatal, sense els possibles avantatges d’una privatització, atès que les empreses privades sempre hi seran en minoria. L’Estat en traurà una liquiditat immediata, s’assegura que no se li escapi el control de l’aeroport del Prat, i a més tindrà l’excusa perfecte per deixar per a la Generalitat un paper residual. És el preu d’estat sotmesos a un Estat que ens és hostil, també en això.
No fa pas tant temps que es van asseure a la banqueta dels acusats un grup de treballadors inculpats per haver ocupat les pistes d’aterratge de l’aeroport del Prat. Si la llei s’apliqués amb el mateix criteri, havent-hi hagut una actitud i unes conseqüències molt més greus, haurien de caure una munió de sentències condemnatòries; però, tothom sap que això no serà així. Els seus privilegis inclouen també una aplicació de la Justícia a la seva mida. A tot estirar que hi hagi algunes sancions relativament lleus, en relació als seus astronòmics sous, o algun càstig exemplar per a algun cap de turc, i encara probablement pactat. Però, en tot cas, Aena hi té la seva responsabilitat, perquè ha permès que aquesta situació degenerés fins a límits insospitats. La gestió centralitzada ha demostrat des de fa temps que és un desastre, excepte per a les butxaques d’alguns accionistes i per a algunes empreses per a qui, amb els diners de tots, es va fer la nova terminat de Barajas, per exemple. I si ara el Govern parla d’una possible privatització no és perquè estigui interessat en millorar l’eficàcia i la rendibilitat econòmica i social dels aeroports, sinó únicament perquè necessita diners com sigui.
La privatització anunciada apunta tenir les pitjors traces. L’Estat es reservaria el 51% de l’accionariat d’Aena, per tal de mantenir-ne el control, i evitar cap gestió personalitzada dels aeroports que podrien fer la competència a Barajas. Es mantindria, doncs, aquesta visió centralista segons la qual tots els aeroports de l’Estat són meres plataformes de suport a l’aeroport de Madrid. Així, es mantindran tots els inconvenients de tenir una gestió pública estatal, sense els possibles avantatges d’una privatització, atès que les empreses privades sempre hi seran en minoria. L’Estat en traurà una liquiditat immediata, s’assegura que no se li escapi el control de l’aeroport del Prat, i a més tindrà l’excusa perfecte per deixar per a la Generalitat un paper residual. És el preu d’estat sotmesos a un Estat que ens és hostil, també en això.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada