La primera vegada que vaig parlar amb Joan Manuel Tresserras, que s’estrenava al capdavant del Departament de Cultura, em va fer molt bona impressió. És de les poques vegades que m’he trobat amb algú del Govern que s’interessa més pel projecte en si que per les subvencions o els tràmits administratius, amb una clara visió de país. Després, pel que sembla, la seva gestió no ha estat tan brillant com calia esperar de la seva capacitat i saber fer. Diuen que bona part de la culpa és d’algun dels seus més immediats col·laboradors; en qualsevol cas, també era responsabilitat seva nomenar-los o rellevar-los.
Amb tot, que l’actual direcció d’Esquerra hagi confiat en ell per a elaborar un nou full de ruta que faci possible el redreçament del partit pot ser una bona notícia. El lògic hauria estat que com a mínim el President i el Secretari General haguessin presentat de forma immediata la seva dimissió. Això hauria facilitat la feina de recompondre la nova estratègia a seguir i buscar les persones més idònies per a la direcció. Fins i tot sense prejutjar que les mateixes persones no poguessin tenir-hi un paper rellevant, encara que no fos el que hi han tingut fins ara i que ens ha portat al desastre. No sé per què a Esquerra, però en general en el món de la política, resulta tan difícil fer un relleu serè, de comú acord. Jo no parlaré mai, com fan alguns, de traïdors ni d’espanyolistes pel fet que Puigcercós, i amb ell tota la Direcció nacional, hagi comès errors monumentals que ens han portat a la situació d’ara. Simplement reclamo quelcom tan elemental com la seva substitució al capdavant del partit, perquè no té cap sentit pretendre que els qui ens han enfonsat al pou siguin els mateixos que ens en vulguin treure; amb quina credibilitat?. Però això no vol dir que no puguin ser persones vàlides per a continuar al partit, i en llocs de responsabilitat; contràriament també al que ells mateixos han fet amb Carod Rovira, o van forçar a fer a Joan Carretero.
No ho tindrà fàcil, en Joan Manuel Tresserras. Primera, perquè aquesta mateixa setmana Joan Ridao ja marcava un camí o full de ruta a seguir; que no diu res de nou, però que ja condiciona l’encàrrec que es pugui fer a l’encara Conseller de Cultura. Segona, perquè la mateixa direcció, en no haver dimitit, estarà molt més interessada en refer la seva imatge, i continuarà condicionant el posicionament de la majoria de quadres, i més ara que n’hi ha molts que esperen i confien tenir un lloc a les llistes municipals. I qui es mogui no sortirà a la foto. És l’estil que denunciava aquests dies el també encara Conseller Josep Huguet, quan afirmava que Esquerra havia de deixar de funcionar com una secta. I, malgrat tot, potser cal donar un marge de confiança a Joan Manuel Tresserras, i potser no només perquè traci les línies mestres del nou full de ruta, sinó perquè les dirigeixi.
Amb tot, que l’actual direcció d’Esquerra hagi confiat en ell per a elaborar un nou full de ruta que faci possible el redreçament del partit pot ser una bona notícia. El lògic hauria estat que com a mínim el President i el Secretari General haguessin presentat de forma immediata la seva dimissió. Això hauria facilitat la feina de recompondre la nova estratègia a seguir i buscar les persones més idònies per a la direcció. Fins i tot sense prejutjar que les mateixes persones no poguessin tenir-hi un paper rellevant, encara que no fos el que hi han tingut fins ara i que ens ha portat al desastre. No sé per què a Esquerra, però en general en el món de la política, resulta tan difícil fer un relleu serè, de comú acord. Jo no parlaré mai, com fan alguns, de traïdors ni d’espanyolistes pel fet que Puigcercós, i amb ell tota la Direcció nacional, hagi comès errors monumentals que ens han portat a la situació d’ara. Simplement reclamo quelcom tan elemental com la seva substitució al capdavant del partit, perquè no té cap sentit pretendre que els qui ens han enfonsat al pou siguin els mateixos que ens en vulguin treure; amb quina credibilitat?. Però això no vol dir que no puguin ser persones vàlides per a continuar al partit, i en llocs de responsabilitat; contràriament també al que ells mateixos han fet amb Carod Rovira, o van forçar a fer a Joan Carretero.
No ho tindrà fàcil, en Joan Manuel Tresserras. Primera, perquè aquesta mateixa setmana Joan Ridao ja marcava un camí o full de ruta a seguir; que no diu res de nou, però que ja condiciona l’encàrrec que es pugui fer a l’encara Conseller de Cultura. Segona, perquè la mateixa direcció, en no haver dimitit, estarà molt més interessada en refer la seva imatge, i continuarà condicionant el posicionament de la majoria de quadres, i més ara que n’hi ha molts que esperen i confien tenir un lloc a les llistes municipals. I qui es mogui no sortirà a la foto. És l’estil que denunciava aquests dies el també encara Conseller Josep Huguet, quan afirmava que Esquerra havia de deixar de funcionar com una secta. I, malgrat tot, potser cal donar un marge de confiança a Joan Manuel Tresserras, i potser no només perquè traci les línies mestres del nou full de ruta, sinó perquè les dirigeixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada