Pàgines

dimarts, 14 de desembre de 2010

I la gresca continua

És curiós que mentre l’executiva d’Esquerra adverteix dia sí dia també als seus militants que procurin no fer mullader, per no distreure l’atenció de les properes eleccions municipals, són ells mateixos els qui van tirant llenya al foc. De fet, és el mateix que va passar amb els corrents interns que aleshores lideraven Carretero i Uriel Beltran, als quals retreien que el seu posicionament crític perjudicava la imatge del partit, quan en realitat era la pugna que mantenien el Carod i el Puigcercós el que ens feia ser la riota del país. O com a mínim del Polònia.

No hi ha dia que no surti algun dirigent d’Esquerra posant-hi cullerada i fent-ho, està clar, als mitjans de comunicació, enlloc de reservar-s’ho com a comentaris interns, que és el que reclamen els militants. Ara ha estat el President del Parlament Ernest Benach qui s’ha pronunciat per una renovació dels màxims dirigents del partit, Puigcercós i Ridao, a la tardor que ve. I si ell ho deia davant d’uns micròfons de ràdio també el Secretari general Joan Ridao l’ha contestat públicament. Potser era exagerada l’afirmació de Benach dient que calia una renovació generacional; tampoc és que siguin tan grans, ni que faci tant de temps que dirigeixen el partit. Però no és menys divertida la resposta de Ridao dient que a part de sentir-se joves porten poc més de dos anys, i encara són novells en aquests afers. I és cert: amb poc més de dos anys han estat capaços d’ensorrar el partit com no ho havia fet mai ningú; algú té ganes de saber de què són capaços si continuen per aquest camí?

Com a mínim, la sortida de l’encara Conseller Josep Huguet sembla més assenyada. Reclama refer ponts amb Carretero, potser per allò que deia l’altre dia fer que Esquerra deixi de ser com una secta. No serà fàcil refer ponts ni amb Carretero ni amb molts sectors desencantats de l’actual deriva d’Esquerra; però si es manté la direcció que els ha barrinat, encara ho serà menys.