Aquesta és la conclusió final del debat intern a la meva secció local d’Esquerra, on s’analitzava el resultat electoral. Tothom admet errors, mala gestió, problemes de funcionament, una mala estructura de partit i el que calgui... però ara no ens convé soroll. Ben calladets, com deia Ridao, i centrats en la preparació de les municipals aviat ens oblidarem del resultat de les eleccions i ens acostumarem a ser la cinquena força política del país. Amb l’esperança, això sí, que les properes eleccions locals, com que al territori pesen més les persones que les sigles o la ideologia, potser encara pararem el cop i podrem dir que ja estem refent-nos de la patacada.
Quan plantejo que no es tracta només d’admetre que s’han comès errors, massa errors i massa greus, sinó d’admetre que hi ha hagut incapacitat per part de la direcció de gestionar el partit en tota la seva globalitat i diversitat, i que ha pesat més la voluntat d’assegurar-se’n el control que la de sumar-hi totes les sensibilitats independentistes, se’m diu que allò tan vell i conegut de “ara no toca”. Si hi ha mullader, a les eleccions municipals podríem confirmar una davallada que ens portaria al pitjor dels inferns. Un altre error de plantejament, al meu entendre, perquè justament la irresponsabilitat d’aquesta direcció que s’aferra als càrrecs, malgrat totes les evidències de la seva pèssima gestió, no fa sinó deixar en somort el mullader i el malestar que anirem arrastrant fins a les eleccions municipals. Algú ja suggeria que cal fermesa a la direcció i si convé tallar caps dels discrepants per recuperar una unitat interna perduda altra vegada: potser fent fora o forçant la sortida de Carod, o potser de l’Huguet que deia que Esquerra havia de deixar de funcionar com una secta, o de Bonet que també demanada la dimissió de Puigcercós...
El partit necessitava un gest d’honestedat i de valentia que no hem vist per enlloc. La dimissió immediata, la mateixa nit electoral, hauria permès presentar davant l'opinió pública una assumpció de responsabilitats i una veritable voluntat de renovació i de no repetir els errors, hauria donat una major credibilitat per a afrontar amb garanties les properes eleccions. Perquè l’argument no és ben bé que ara no ens convé mullader perquè ens hem de centrar en les eleccions municipals. Sinó que, si ara callem i posposem el debat, els causants del pitjor desastre de la història del partit encara confien que les eleccions municipals els salvin la pell.
Quan plantejo que no es tracta només d’admetre que s’han comès errors, massa errors i massa greus, sinó d’admetre que hi ha hagut incapacitat per part de la direcció de gestionar el partit en tota la seva globalitat i diversitat, i que ha pesat més la voluntat d’assegurar-se’n el control que la de sumar-hi totes les sensibilitats independentistes, se’m diu que allò tan vell i conegut de “ara no toca”. Si hi ha mullader, a les eleccions municipals podríem confirmar una davallada que ens portaria al pitjor dels inferns. Un altre error de plantejament, al meu entendre, perquè justament la irresponsabilitat d’aquesta direcció que s’aferra als càrrecs, malgrat totes les evidències de la seva pèssima gestió, no fa sinó deixar en somort el mullader i el malestar que anirem arrastrant fins a les eleccions municipals. Algú ja suggeria que cal fermesa a la direcció i si convé tallar caps dels discrepants per recuperar una unitat interna perduda altra vegada: potser fent fora o forçant la sortida de Carod, o potser de l’Huguet que deia que Esquerra havia de deixar de funcionar com una secta, o de Bonet que també demanada la dimissió de Puigcercós...
El partit necessitava un gest d’honestedat i de valentia que no hem vist per enlloc. La dimissió immediata, la mateixa nit electoral, hauria permès presentar davant l'opinió pública una assumpció de responsabilitats i una veritable voluntat de renovació i de no repetir els errors, hauria donat una major credibilitat per a afrontar amb garanties les properes eleccions. Perquè l’argument no és ben bé que ara no ens convé mullader perquè ens hem de centrar en les eleccions municipals. Sinó que, si ara callem i posposem el debat, els causants del pitjor desastre de la història del partit encara confien que les eleccions municipals els salvin la pell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada