Què se n’ha fet de Wikileaks i de Julian Assange?

De cop i volta, els mitjans de comunicació van deixar de divulgar notícies i revelacions provinents de Wikileaks, tot i que, segons deien, hi havia molts milers de documents posats al descobert. Bé, de fet, tampoc va ser tan sobtadament; perquè inicialment es donaven a conèixer fets certament comprometedors, en alguns casos clarament delictius, especialment per al Govern nord americà, i després ja només apareixien xafarderies i safareigs que no delataven gaire més que la poca categoria dels protagonistes. El procés contra Julian Assange, obert a Suècia amb l’excusa d’uns suposats delictes sexuals, tenia l’objectiu d’aturar l’allau de filtracions que posaven en entredit l’honestedat dels qui remenen les cireres de la política mundial (si és que encara quedava algú que cregués en la seva honestedat), però que sobretot posaven al descobert la fràgil seguretat del sistema. La Justícia deu ser dels estaments més corruptes arreu del planeta, entre altres coses perquè ha de ser l’encarregada de certificar la validesa de la resta de corrupcions i perquè ha de procurar que ningú els faci ombra en la capacitat d’exercir el monopoli de la violència. Per això s’hi va prestar de seguida, tant la Justícia sueca com la britànica. Ara s’ha fet el silenci. Podem perdre’ns en un llarguíssim procés de recursos i d’apel·lacions, amb l’amenaça permanent d’extradir Julian Assange a Suècia, com a pas previ a ser extradit als Estats Units. En cap cas no es tracta d’analitzar els arguments jurídics a favor o en contra de l’extradició, sinó de donar temps a la negociació donat que l’objectiu no és fer justícia sinó obtenir l’èxit polític d’aturar les filtracions. De moment, sembla que els Estats Units estan guanyant la partida, com sempre. Està per veure si, a més, aconseguiran fer-ho de tal manera que no hagin de quedar com els dolents de la pel·lícula.