Pàgines

dimarts, 29 de març de 2011

Si et fan festes i no te’n solen fer

La dita popular ho diu molt clar: “si et fan festes i no te’n solen fer, o volen fotre’t o t’han de menester”. La tendència natural al sectarisme per part dels partits sembla inevitable; s’han bastit unes estructures impermeables difícilment superables si no s’ha passat per un procés de fidelització. Els partits no fan mai una tasca de recerca de les persones més idònies i més preparades per a ocupar càrrecs de responsabilitat; estan immersos en una permanent lluita pel control intern de l’aparell de l’organització que és el que garanteix el repartiment de les cotes de poder i de les corresponents prebendes. Per això sobta quan un partit polític, de cop i volta, sembla patir una greu transformació que els porta a una insòlita obertura. Però tot té la seva explicació. L’ensopegada electoral d’Esquerra va ser tan descomunal que fins i tot els dirigents que continuen sense admetre la seva responsabilitat en el desastre, ara propugnen amagar les sigles del partit i presentar-se sota el nom del que ja s’anomenen “marques blanques”. El partit, que hauria de ser considerat com a l’eina indispensable per a portar a terme unes determinades polítiques i per a defensar uns valors i unes idees, ara reconeixen que pot ser un destorb de cara a les properes eleccions municipals. Diguem que la destrossa l’han feta tan grossa que ells mateixos s’avergonyeixen d’anar amb les pròpies sigles de partit; esborren les sigles, però ells es neguen a dimitir o a reconèixer el mal que han arribat a fer. És el cas de Barcelona en què Esquerra renuncia no només a presentar-se sota les seves sigles sinó que ho fa sabent que com a màxim traurà dos regidors. No crec que hi hagi ningú que es cregui, i l’electorat tampoc ho farà, que es tracta d’un gest de bona voluntat pel convenciment de sumar esforços, tant se val que els regidors elegits siguin d’ERC, de Reagrupament o de Democràcia Catalana. Portabella és conscient que ell to sol no podrà parar el cop, i que una nova ensopegada com la del novembre el deixaria fora de combat en la propera i imprescindible renovació d’ERC. Així, doncs, aquesta és una de les poques possibilitats que té, no pas per sumar res de nou ni per fer cap pas endavant, sinó per evitar un nou desastre. És curiós que els qui darrerament hem estat crítics amb la direcció d’Esquerra, ens trobem ara que ells mateixos ens han d’admetre que la marca electoral d’Esquerra no ven; i per això es refugien en marques blanques.