Ho deia dies enrere: això de les anomenades agències de qualificació és una estafa com una catedral. Sota l’aparença d’uns gabinets tècnics que avaluen riscos i qualifiquen rigorosament la solvència d’administracions, d’entitats de crèdit i d’empreses, s’hi amaguen els interessos dels grans poders financers que poden manipular al seu albir el preu o el cost del diner que aquestes necessiten. Són les mateixes agències que dies abans d’esclatar la crisi financera als Estats Units, motivada per la subprime, havien donat la màxima qualificació de solvència a empreses com Lehman Brothers, que farien fallida tot seguit. I és que la insolvència professional d’aquestes agències està més que contrastada.
Es queixava no fa gaire la Ministra espanyola d’economia que aquestes agències haguessin rebaixat la qualificació del deute espanyol, justament quan acabaven de prendre tot un seguit de mesures que, teòricament, havien de fer més solvents les finances de l’Estat; també ho feien directius de Catalunya Caixa que consideraven que en la seva baixa qualificació no s’havien tingut en compte els esforços fets per l’entitat d’estalvis catalana per a recapitalitzar-se; i el deute portuguès va baixar d’un sol cop dos nivells en la qualificació no pas perquè hagués passat res d’especial en la seva economia sinó simplement perquè s’albirava la possibilitat que Portugal demanés un rescat a la Unió europea. I aquest és el tema. Jo no sé si la legislació nord americana permet aquesta mena de simulacre d’empreses que fan veure que elaboren estudis econòmics, quan en realitat es limiten a especular quina administració o entitat pot necessitar demanar un crèdit per tal d’aprofitar aquesta necessitat per a fer-li pagar més car, absolutament al marge de la seva solvència o del risc potencial de l’operació. No es tracta d’empreses independents, sinó de delegacions o empreses que treballen per compte dels mateixos poders econòmics i financers que després concediran els crèdits. No necessiten, per tant, ni gabinets d’estudi ni experts economistes, sinó simples escrivents que certifiquin una o altra qualificació en funció de la voluntat especuladora dels seus amos. Ara, finalment, ha estat presentada una querella davant l’Audiència Nacional Espanyola contra les agències Standard & Poor's, Moody's i Fitch. Sembla ser que, a més d’aquesta conxorxa especulativa en què els mateixos que han de deixar els diners són els qui, a través d’aquests simulacres d’agències de qualificació, en fixen l’interès que haurà de pagar la víctima, hi ha casos en què feien públiques les seves manipulades avaluacions moments abans d'acabar una sessió de borsa; de manera que en pocs minuts es produïen més que sospitosos moviments de capital efectuats per gent que disposava prèviament d’informació privilegiada. No sé si hi ha algun il·lús que cregui que poden prosperar aquests tipus de querelles; a l’estil Berlusconi els frau de llei a gran escala inclouen també la manipulació de la Justícia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada