Pàgines

dissabte, 18 de juny de 2011

Quan l'educació és el que menys importa

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució que insta el Govern a mantenir la sisena hora a les escoles públiques de Primària. Però, com era d’esperar, CiU ja ha advertit que no en pensa fer cas. No és una qüestió de valorar si cal reconsiderar o no la decisió presa, pensant en l’interès de les escoles i de l’educació. El tema no té res a veure amb el Departament d’Educació, sinó en el d’Economia. L’estalvi econòmic que representa eliminar aquesta sisena hora és prou sucós i difícilment substituïble per cap altre, si es manté l’obsessió imposada pels socialistes de reduir tan dràsticament el dèficit.

Preocupa la retallada, per suposat, però preocupa encara més que els qui l’han d’aplicar pretenguin enganyar la població dient que això no afectarà la qualitat de l’ensenyament. Si la seva supressió no ha d’afectar la qualitat de la formació rebuda pels alumnes, per quina raó la mantenen en aquells centres considerats amb necessitats educatives especials? CiU justificava el regal que vol fer als més adinerats en el tema de l’impost de successions perquè ho tenia en el seu programa electoral. També hi tenia reduir el fracàs escolar i millorar la qualitat de l’ensenyament, i ara està donant passes enrere sense que l’importi gaire incomplir les seves promeses. Però hi ha encara un altre element en tot aquest afer, i que en aquest cas afecta tant al Govern com als grups de l’oposició: estem a final de curs, i a les escoles hi ha encara moltes incògnites per descobrir, i tot just ara se’ls ha acudit que potser calia aturar aquesta bogeria d’eliminar la sisena hora?

Hores d’ara, el desgavell de cara al curs vinent està servit. Hi ha incerteses sobre els horaris, no se sap com es faran els reforços ni quines àrees curriculars es retallaran, tampoc es té clar quines plantilles hi ha haurà a cada centre, ni si aquestes mesures restrictives s’han de prendre definitivament o com a provisionals per a afrontar la crisi. Aspectes importants de les programacions fetes fins ara, i que sovint des del mateix Departament s’exigien amb tota escrupolositat, ara quedaran en desús o desfasades... Massa improvisacions, massa desori, massa desgavell per a un tema que mereixeria una mica més de respecte.

1 comentari:

Lluís ha dit...

A vegades les coses no són com a primera vista hom pot pensar.
És bona, pedagògicament la sisena hora?
És una qüestió d'opinions i de model educatiu.
Per a mi, no, perquè no deixa de ser més del mateix, i el que hi ha té uns resultats pèssims.
I no per manca de temps a l'escola, sinó més aviat pel contrari.
El problema número u a l'escola és l'avorriment.
Afecta la majoria dels alumnes amb capacitats normals, l'escola els acostuma a un ritme lent, de repetició constant dels mateixos conceptes curs rere curs. Tal com està muntada ara, més que donar coneixements intenta fer passar tothom per l'adreçador —estar moltes hores el més callats possible—, fins el punt que la majoria dels nois d'ESO, entenen per "esforç" el fet d'estar molt de temps sobre una qüestió, independentment de si entenen res o no.
No, alguns no volem la sisena hora, i posats a demanar ni la cinquena o la quarta, per motius pedagògics.
Un nen difícilment pot mantenir l'atenció al nivell òptim més enllà d'un parell d'hores al dia.
Altre qüestió és que és fa amb els nens mentre els pares treballen, però això no és un tema directament pedagògic sinó social. Naturalment que s'hi ha de donar una solució, però mai obligatòria.
També altre qüestió és el cas d'alumnes amb necessitats especials, però en aquest cas, també he detectat en força casos l'estrès de l'avorriment i el baix ritma que fa que només pensin en quanta estona queda pel final de les classes.
No, no és qüestió d'augmentar les hores, és qüestió de canviar de dalt a baix el sistema i els mètodes, i de cercar les persones adequades per fer-ho, posant per davant l'educació als interessos corporatius d'alguns estaments implicats.