Pàgines

dilluns, 4 de juliol de 2011

Nacionalistes espanyols de la prehistòria

De cop i volta ha tornat la “crosta” als mitjans públics de comunicació, TV3 i Catalunya Ràdio. L’inefable Joan Ferran s’exclamava temps enrere que en aquests mitjans de comunicació eren excessius els periodistes o tertulians que podien respondre a un perfil nacionalista. I ara, havent estat descavalcats del poder, i encara que no hi hagi hagut, de moment, cap canvi significatiu, els torna a desqualificar dient que “formen part de la prehistòria”. I, naturalment, a aquest discurs s’hi han afegit de seguida els seus companys nacionalistes espanyols del PP.

I val a dir que té una part de raó en el fet que, en general, els tertulians i els personatges entrevistats als mitjans de comunicació públics no es corresponen, en el seu conjunt, a la diversitat ideològica del país. Per exemple, s’acostuma a donar una representativitat exageradament sobredimensionada i fora de lloc a formacions xenòfobes, sense representació parlamentària; i passa quelcom de semblant amb formacions nacionalistes espanyoles, com C’s, que tenen una representació mínima al Parlament. Si les enquestes ens donen que hi ha un 40% de ciutadans que votarien per la independència, enfront de menys d’un 30% que hi votarien en contra, és evident que aquest no és el percentatge que es correspon als tertulians de TV3 o de Catalunya Ràdio. Socialistes i populars, fent pinya, ja s’exclamaven que en les enquestes del CEO es formulés una pregunta tan òbvia com la de la independència; segons ells aquest tema que tindria el suport del 40% de la població hauria de ser silenciat. L’independentisme, diuen, divideix la societat catalana; i l’unionisme, no?

De tota manera, la falsedat i mesquinesa d’individus com el Joan Ferran queden en evidència quan només troben pegues en la representativitat dels mitjans catalans i no en troben en altres mitjans espanyols, on com a mínim un 25% haurien de correspondre a persones de llengua i cultura diferent de la castellana; però el fet que es negui absolutament aquesta realitat, per ell ja entra dins de la normalitat. És la vella mentalitat franquista, que per a Joan Ferran no forma part de la prehistòria sinó de la més viva actualitat, que fer política partidista és anar contra els principis del “Movimiento”, de la unitat sacrosanta del seu imperi, no pas defensar-los.