Pàgines

dimarts, 5 de juliol de 2011

Indemnitzacions? A sant de què?

La Llei que permet a Catalunya abolir la pràctica de les curses de braus, si no hi ha res de nou, entrarà en vigor a principis del 2012. Els nacionalistes espanyols, especialment els del PP, ferits en el seu orgull, intentaran fer trampa a la democràcia i a la voluntat del poble de Catalunya mirant que sigui des de fora, des de Madrid, que es decideixi què es pot fer i no fer a Catalunya. Fins aquí res de nou, i és el que es podia esperar dels hereus del franquisme.

És d’esperar, però, que CiU no s’arronsi i que, realment, el 2012 ja no hi hagi més curses de braus a Catalunya. I això tindrà, lògicament, les seves conseqüències: hi ha unes empreses i unes persones que en viuen, i que han tingut el seu temps per a reconduir la seva activitat professional. Incomprensiblement, algú ha pretès que la Llei hagi de preveure una indemnització, bàsicament per a l’empresari de les places taurines. La falsedat d’aquesta argumentació es posa en evidència quan les indemnitzacions només es preveuen per a aquest empresari i no pas per a moltes altres persones que directa o indirectament també estan vinculades econòmicament amb les curses de braus. Es tracta més aviat d’un peatge polític per a escenificar que s’està provocant el tancament d’una iniciativa empresarial, de la qual se suposa que només se n’ha de beneficiar l’empresari.

Que hi haurà persones que es veuran afectades per aquesta mesura, això és evident. El que no ho és tant és que l’administració hagi d’indemnitzar-les. L’Administració contínuament està legislant i reglamentant activitats socials i econòmiques, amb efectes directes, en positiu o en negatiu, per a determinades persones o empreses, sense que es plantegi la qüestió d’indemnitzar-les. És el que passa quan s’estableix la prohibició de determinats productes o l’obligació d’utilitzar-ne d’altres, quan es desvia una carretera que passava just per davant d’una gasolinera o d’un restaurant, quan s’aboleixen les duanes o s’adopta la moneda única, quan es prohibeix la caça o la pesca d’una determinada espècie, etc. Si finalment es paga algun tipus d’indemnització a l’empresari taurí, només podrà ser atribuït a una compensació o xantatge polític. I a la feblesa dels nostres governants.