Pàgines

dimecres, 6 de juliol de 2011

Opinions irrellevants

Deu ser una mica de complex d’inferioritat que tenim tots plegats, perquè sembla que no en tinguem prou amb les nostres conviccions que hem d’anar a buscar a fora algú que en les confirmi. Per això, quan apareix algú, mínimament qualificat, que fa unes declaracions que s’avenen amb els nostres postulats, ens hi agafem com si la seva fos paraula de Déu. I si, com passa sovint, l’il·lustre personatge en diu una de freda i una de calenta, aleshores només hem de remarcar el que ens convé i obviar o fer veure que no hem sentit allò que ja no ens convé tant. I els mitjans de comunicació acostumen a seguir el mateix esquema, amb l’agreujant d’atribuir si cal a tota una organització o administració el que no passa de ser una opinió personal d’un dels seus membres.

Per exemple, l’opinió d’un tal Andrés Fuentes no tindria cap mena d’interès ni periodístic ni polític, si no fos perquè és un economista de la OCDE; per tant, el que digui aquest senyor pot atribuir-se automàticament al conjunt de la OCDE, si convé donar-hi més rellevància. I resulta que el Andrés Fuentes ha dit que el pes del deute públic de Catalunya en comparació amb la seva responsabilitat de despesa és 'relativament escàs', cosa que han aprofitat de seguida els socialistes catalans per defensar que ells no van deixar unes finances tan desastroses com pretén CiU, i per tant tampoc són justificades les retallades tan descomunals. Però els socialistes callen que el mateix economista elogia la política de contenció de la despesa del Govern d’Artur Mas. Exactament el contrari del que fan els convergents, que només remarquen aquest darrer aspecte de les declaracions d’Andrés Fuentes, tot obviant la relativització que en fa del deute públic, i més encara la desqualificació del Concert Econòmic que fa l’economista de la OCDE. Hauríem de començar per no deixar-nos embadocar per les declaracions individuals d’una persona, tan respectables com les de qualsevol altra, però en cap cas definitòries de res i, per tant, tan discutibles també com les de qualsevol altra.

Una altra cosa és que el PSC, a més, entri en clara contradicció amb ell mateix quan carrega contra les retallades del Govern català que ells mateixos, com a integrants del PSOE, consideren insuficients. I si l’economista de la OCDE és contrari al Concert econòmic, vol dir que també ho és en el cas del País basc, que tant els socialistes com els populars defensen aferrissadament. Però bé, ja estem avesats que tothom llegeix a mitges i n’agafa el que li convé, de manera que les conclusions que se’n treuen són sempre irrellevants i devaluades.