El Govern espanyol no ha pogut amagar el seu disgust davant l’anunci del Col·lectiu de Presos Bascos a favor del cessament de la lluita armada i de l’opció política democràtica per a aconseguir el seus objectius; i per això s’han afanyat a dir que “era insuficient”. El Partit Popular, en canvi, ni tan sols ha dissimulat la contrarietat que li suposa aquest anunci, quan la seva estratègia era poder recuperar la lluita armada, contra la qual s’hi trobava molt millor perquè li donava la coartada per a negar els drets del poble basc.
Els diferents Governs espanyols, mentint d’una forma descarada i reiterada, s’excusaven en la violència tot dient que “amb diàleg i per la via democràtica tot és possible, però no pas amb violència”, o que les organitzacions abertzales podrien presentar-se a les eleccions, tal com marca la llei, “si condemnaven la violència”. Però era una absoluta falsedat, perquè quan SORTU primer i BILDU després pretenien presentar-se a les eleccions tot complint escrupolosament la llei que els obligava a condemnar la violència, els jutges corruptes, d’acord amb les tesis del partit, els il·legalitzaven igualment, al·legant que la seva condemna a la violència potser no era del tot sincera. Tan grollera i mesquina era la maniobra que el mateix Tribunal Constitucional en el cas de BILDU no va tenir altre remei que revocar la decisió inicial per considerar-la arbitrària i tendenciosa. Qualsevol persona o institució mínimament honesta, davant d’un gest que contribueixi a avançar cap a la consecució de la pau, no solament hi donaria tot el seu suport sinó que procuraria aprofitar-lo per a completar el procés. Tot el contrari del que fa el Govern socialista, i més descaradament el Partit Popular; qualsevol pas sempre diuen que és insuficient i que no és això el que voldrien sentit. La dissolució d’ETA també els seria insuficient si no lliuressin les armes; i el lliurament de les armes també seria insuficient...
Però no és que cada pas sigui insuficient, sinó que per ells cada pas és excessiu. D’aquí que els seus sicaris, ben col·locats en instàncies judicials, es dediquin a perseguir i a condemnar els artífexs del procés de pacificació d’Euskadi. A Otegi no li perdonaran mai que hagi estat un dels principals protagonistes en el canvi d’estratègia del món abertzale, que hagi aconseguit el viratge de la via armada cap a l’acció política i democràtica; i per això se’l condemna. És possible que hi hagués nacionalistes bascos que encara creguessin en la viabilitat de la lluita armada, però els principals instigadors de la lluita armada eren els nacionalistes espanyols, tant en el seu braç armat, com en el polític i en el judicial.
Els diferents Governs espanyols, mentint d’una forma descarada i reiterada, s’excusaven en la violència tot dient que “amb diàleg i per la via democràtica tot és possible, però no pas amb violència”, o que les organitzacions abertzales podrien presentar-se a les eleccions, tal com marca la llei, “si condemnaven la violència”. Però era una absoluta falsedat, perquè quan SORTU primer i BILDU després pretenien presentar-se a les eleccions tot complint escrupolosament la llei que els obligava a condemnar la violència, els jutges corruptes, d’acord amb les tesis del partit, els il·legalitzaven igualment, al·legant que la seva condemna a la violència potser no era del tot sincera. Tan grollera i mesquina era la maniobra que el mateix Tribunal Constitucional en el cas de BILDU no va tenir altre remei que revocar la decisió inicial per considerar-la arbitrària i tendenciosa. Qualsevol persona o institució mínimament honesta, davant d’un gest que contribueixi a avançar cap a la consecució de la pau, no solament hi donaria tot el seu suport sinó que procuraria aprofitar-lo per a completar el procés. Tot el contrari del que fa el Govern socialista, i més descaradament el Partit Popular; qualsevol pas sempre diuen que és insuficient i que no és això el que voldrien sentit. La dissolució d’ETA també els seria insuficient si no lliuressin les armes; i el lliurament de les armes també seria insuficient...
Però no és que cada pas sigui insuficient, sinó que per ells cada pas és excessiu. D’aquí que els seus sicaris, ben col·locats en instàncies judicials, es dediquin a perseguir i a condemnar els artífexs del procés de pacificació d’Euskadi. A Otegi no li perdonaran mai que hagi estat un dels principals protagonistes en el canvi d’estratègia del món abertzale, que hagi aconseguit el viratge de la via armada cap a l’acció política i democràtica; i per això se’l condemna. És possible que hi hagués nacionalistes bascos que encara creguessin en la viabilitat de la lluita armada, però els principals instigadors de la lluita armada eren els nacionalistes espanyols, tant en el seu braç armat, com en el polític i en el judicial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada