Pàgines

dimarts, 6 de desembre de 2011

La presa de pèl del Pacte Fisacal

Ja s’ha fet popular la dita segons la qual si no vols que es faci una cosa, crea una comissió. S’acostuma a entendre com una manera de frenar un projecte amb l’excusa que primer l’hem d’estudiar amb deteniment, i entre tots. Aleshores es crea una comissió que ja costa de constituir, que no arriben mai a cap acord excepte el de tornar-se a reunir, i així va passant el temps fins que el tema ha perdut interès o les circumstàncies que el van motivar ja han canviat suficientment com per necessitar tot un plantejament nou. Aquesta és la impressió que em dóna l’anunci fet per CiU de crear una comissió per a estudia el tema del pacte fiscal.

La proposta de Pacte Fiscal, que ja no era ben bé el mateix que Concert econòmic, la portava CiU com a tema estrella de la seva campanya electoral. S’ha de pensar, doncs, que era una proposta suficientment pensada i raonada, que no era un bluf improvisat. Guanyades les eleccions d’ara fa un any, es va constituir al Parlament de Catalunya una Comissió parlamentària per a estudiar el Pacte Fiscal, i CiU ja va deixar clar que esperaria a què hi hagués nou Govern espanyol per a començar a negociar res. Aquesta comissió parlamentària tenia ja a punt les seves conclusions, però es va considerar que era millor no donar-les a conèixer en plena campanya electoral perquè ningú en fes un ús partidista. S’han celebrat les eleccions espanyoles amb el resultat ja previst, i ara falta saber quin és el resultat dels treballs de la comissió parlamentària. Abans, però, CiU ja adverteix que no farà cap consulta popular abans d’haver negociat amb Madrid, com li demanava ERC; com adverteix també que ja entén les dificultats econòmiques del moment, cosa que farà que en el millor dels casos el Pacte Fiscal s’aplicaria gradualment. De fet el PP ja ha dit que ni gradualment ni de cap manera. És en aquest moment que Artur Mas es treu un altre as de la màniga per allargar i diluir la seva proposta estrella: crear una comissió a través de les seva fundació CATDEM perquè estudiï el tema. Tot i que diu que la comissió vol comptar amb els diversos sectors i sensibilitats de la societat, el cert és que fer-ho a través de la Fundació del Partit no serà mai reconegut com un treball transversal i no partidista. De fet, ja admet que el resultat d’aquest treball després s’haurà de negociar amb la resta de forces polítiques; probablement es proposarà la creació d’una nova Comissió Parlamentària.

Però, de què haurà servit, doncs, la Comissió Parlamentària que l’ha estudiat fins ara? Doncs, per això: Aquella proposta electoral que es presentava com l’eix central del programa de CiU, s’ajorna inicialment esperant el resultat de les eleccions espanyoles; amb la proposta d’aquesta comissió es paralitza la negociació que s’hauria pogut iniciar ara a Madrid, ja que fins a finals del 2012, en el millor dels casos, no en tindrem uns primers resultats; llavors caldrà renegociar-ho al Parlament, creant una nova Comissió Parlamentària; si tot arriba a bon port, a finals del 2013, ja tindrem un esborrany per a iniciar la negociació amb el Govern de Mariano Rajoy. Però aleshores ens trobarem ja en el darrer any de la legislatura, a les portes d’unes noves eleccions, de manera que es dirà que és més sensat deixar-ho per a després presentant de nou el tema del Pacte Fiscal com la proposta central del seu programa electoral. Una presa de pèl, vaja!

1 comentari:

humbert roma ha dit...

Ja fa temps vaig publicar això al meu bloc respecte del Pacte Fiscal i altres falòrnies http://dietarihumbert.wordpress.com/2011/08/02/3191/