Pàgines

dilluns, 12 de març de 2012

Acadèmics i polítics, teoria i realitat

És cert que, sovint, des de l’anàlisi política més elemental, la que vivim i palpem al carrer, podem incórrer en certes inexactituds que no es pot permetre l’àmbit acadèmic. Potser per això, als acadèmics, els costa tant de baixar a l’arena política; el seu discurs potser no és exactament el que esperaria l’activista abrandat. I potser, precisament per això, és tan important que ambdós àmbits no es donin l’esquena: ni l’acadèmic pot pretendre tancar-se en les seves disquisicions rigorosament científiques, com si no es corresponguessin a cap realitat concreta, ni el polític o l’activista pot prescindir de l’assessorament, la racionalitat i el rigor que li proporciona el món acadèmic.

Per això és important que en moviments com el de l’ANC s’involucrin també reconegudes personalitats que han excel•lit en la seva especialitat i que poden representar un aval imprescindible per al moviment independentista. Potser no sempre els seus plantejaments, des de l’estricta perspectiva del dret internacional o del dret constitucional, coincidiran en les formes i en els temps que desitjaria l’activista o el polític de torn, però han de servir per a poder avançar amb passes fermes, sòlides i ben fonamentades. També és cert que l’academicisme pot donar voltes inacabable sobre els procediments correctes, quan al capdavall un cop de puny sobre la taula, una ferma decisió política, pot tirar pel dret qualsevol iniciativa. Aquests dies, per exemple, hem sentit veus autoritzades, especialistes en dret lingüístic i en dret constitucional, parlant-nos de la resolució del TSJC sobre la immersió lingüística i sobre les possibilitats que el Tribunal Suprem torni a ratificar-se en la seva desqualificació del sistema educatiu català. Deia, per exemple, la professora Eva Pons de la UB que cap tribunal, excepte el Constitucional, pot invalidar una llei; evidentment, els tribunals hi són per a garantir el compliment de la llei, no per a contravenir-la.

I és aquí on, en aquest cas en contra nostra, pot venir el cop de puny damunt la taula que tiri per terra totes les teories i tots els plantejament tècnics. Als acadèmics els costa d’admetre la vulnerabilitat del sistema i sempre troben una manera suau d’explicar-ne les contradiccions. Les teories sobre el dret poden quedar en un no res si el Partit s’obstina en liquidar el sistema educatiu català, justament perquè veu que és excessivament eficaç, i força el Tribunal Suprem a prendre una decisió absolutament contrària al dret, però d’acord amb els seus interessos polítics.