Pàgines

dimecres, 14 de març de 2012

Indult a la corrupció

Incomprensiblement, el Govern espanyol acaba d’indultar dos dels condemnats pel cas Treball: l’ex Secretari General del Departament de Treball, Josep Maria Servitje, d’UDC, i l’empresari Víctor Manuel Lorenzo. Tots dos havien estat condemnats a quatre anys i mig i a dos anys i tres mesos, respectivament, com a autors d’un delicte de malversació de fons públics. De fet, el Tribunal Suprem havia rebutjat ara fa gaire bé dos anys el darrer recurs presentat pels condemnats, però encara no havien ingressat a presó.

Costa de creure que hi pugui haver justificacions legals per a tot el procés, quan tothom sap que delinqüents menors ingressen a presó indefectiblement quan es dicta sentència; no sé si a algú se li acut que pot presentar una petició d’indult per no haver d’ingressar a la presó com van fer en aquest cas. I no se li acut a ningú perquè tothom sap que cap jutge admetria ajornar el compliment de la pena, si no és un cas amb implicacions polítiques. Els corruptes sempre es donen suport mútuament. Però, a més de la corrupció ja coneguda de l’administració de Justícia, hi ha l’actitud del Govern que implica un suport incondicional a la corrupció; això en el supòsit que no hi hagi, a més, una contrapartida política a l’indult d’aquest militant d’UDC. I perquè quedi clar que l’indult és un suport total a la corrupció, es commuta la pena de presó imposada per l’Audiència de Barcelona per unes misèrrimes multes de 3.600 euros. És una forma d’escarni i burla a la Justícia; no a l’Administració de Justícia, sinó al concepte de justícia.

Sovint hi ha polítics que reclamen respecte per a la tasca pública, argumentant que la corrupció d’uns pocs no pot emmascarar el conjunt de la classe política. Però accions com aquesta, feta impunement i amb tot el descarament des del mateix Govern de l’Estat, no poden sinó contribuir a estendre la idea que la política, de la mà de la Justícia, és un niu de corrupció.