Pàgines

dimecres, 30 de maig de 2012

Delinqüència i baix nivell cultural

Sempre s’ha dit, com un tòpic, que la delinqüència troba el millor caldo de cultiu en la marginació i en el baix nivell cultural. Quan es parla dels baixos fons, sovint ens referim a ambients de valors escassos, grollers, bruts.. que produeixen nàusees i rebuig de bell antuvi. I com a excepció a aquest tòpic hi hauria, com un tòpic més, l’anomenada delinqüència de guant blanc. Caldria veure on se situa determinada delinqüència de l’àmbit polític.

Els judicis a porta oberta i amb ressò mediàtic ens han permès descobrir no només el grau d’implicació dels acusats, sinó també el calatge humà i cultural dels seus protagonistes. Tots vam poder sentir les converses telefòniques enregistrades i presentades com a prova en el judici contra l’ex President de la Generalitat Valenciana. A part que deixaven en evidència la trama de corrupció existent, encara que el jurat vés a saber per quines pressions no va voler sentir el que tots vam sentir, sobretot posava en evidència el deplorable nivell cultural dels protagonistes: expressions grolleres, i amb una absoluta manca de respecte fins i tot per als seus suposats amics. I aquesta és una història que hem sentit repetides vegades, amb converses que farien avergonyir qualsevol persona amb un mínim de dignitat. Fins i tot els “alies”, que ells mateixos es donen, com el del “bogotes” formen part del pitjor ambient dels baixos fons.

Però tots els límits imaginables s’han superat en el cas de la corrupció destapada, també a l’Administració valenciana, per desviació de fons i adjudicacions irregulars en la Conselleria de Coorperació. La diputada de Compromís Mireia Mollà ha reiterat les denúncies per aquestes pràctiques de corrupció del Partit Popular. I ara s’han fet públiques les gravacions que consten en el sumari entre un dels acusats i el seu advocat. Segons recull l'acta del jutge, l’empresari acusat pregunta al seu advocat: “I després caldrà meditar què fem amb la Mireia, si la denunciem o què fem amb ella”. “La violem o qualsevol barbaritat d'aquesta, no?”, li suggereix l'advocat, al qual l'empresari respon: “Sí, el que sigui, però...”. L'advocat l'interromp: “Què més voldria la pobra”. És aquesta mena d’escòria, delinqüència de baixos fons, que s’empara en la complicitat de les administracions del Partit Popular per rampinyar el que calgui, i que no dubtaria a l’hora d’utilitzar la violència.