Pàgines

divendres, 25 de maig de 2012

Per diners que no quedi

Ho deia el Ministre De Guindos: l’Estat, és a dir els ciutadans, abocarà els diners que calgui per salvar Bankia. No quedarem per diners, que n’hi ha, i molts. Als 4.465 milions (tres vegades més que l’import que han motivat les darreres retallades de la Generalitat) que hi havia injectat el Govern socialista en el moment de formalitzar la fusió que donaria lloc a Bankia, s’hi han d’afegir els 9.000 milions (tot plegat el doble del dèficit de la Generalitat el 2011) que ara hi injectarà el Govern popular.

Tant de lloar-nos les excel•lències del liberalisme i de deixar que les lleis del mercat posin ordre al sistema, ara resulta que els Governs més conservadors opten per l’intervencionisme de l’Estat. Un intervencionisme selectiu, això sí, en funció dels interessos personals, d’amics i companys de partit, o en funció dels interessos polítics. S’han inventat el terme “sistèmic” per a justificar que hi ha determinades empreses que no es poden deixar caure; però és evident que es tracta d’una estafa i d’una presa de pèl com una catedral. Això tindria sentit si amb Bankia desaparegués tot el sistema bancari, però absolutament res no s’ensorraria si Bankia hagués de tancar portes, llevat de les pèrdues que patirien el accionistes (que no els clients del banc). Però, aquests, els accionistes, van apostar per Bankia sabent que si el negoci els funcionava podien guanyar-hi diners, però que també corrien el risc de perdre’n. L’Estat salvarà Bankia amb els nostres diners, i no quedarà per la xifra, tant se val que siguin quatre, nou o vint mil els milions que es necessitin. De la mateixa manera que les institucions econòmiques van amagar les dades per forçar la fusió de caixes que havia de donar lloc a Bankia, també ara el Ministre amaga les dades reals, perquè ell sap perfectament que després d’aquests nou mil milions en vindran com a mínim vint mil milions més. Es tracta de donar-nos la informació a tongades perquè no ens faci tan mal d’estómac.

Perquè quan el Ministre diu que hi posarà els diners que calgui, sap que encara hi ha marge per acabar d’escanyar la població i escatimar diners d’altres partides. Es pot continuar rebaixant el sou dels funcionaris, es poden congelar les pensions, o canviar el sistema de còmput perquè els nous jubilats cobrin menys, es pot escatimar de la Sanitat o de l’Ensenyament (temes que ells ja tenen resolts per la via privada), es poden treure els diners que fins ara anaven a donar suport a discapacitats, i a serveis socials de tota mena. Si en poden fer encara de retallades, per a poder beneficiar els seus amics!