Pàgines

dijous, 21 de juny de 2012

Els valors i l'ètica irrecuperable de la Camacho

"Cal recuperar els valors socials i l'ètica". Aquest és un tòpic que, dit per segons qui, pot no tenir més sentit que el de l’expressió d’una utopia o d’un desig que ni tan sols no se sap per on caldria posar-s’hi per acostar-nos-hi. Però que dit per un dirigent del Partit Popular, el partit que, al marge de la seva ideologia favorable a valors tan poc socials i tan poc ètics com el d’afavorir els més poderosos, està minat per casos de corrupció per tots costats, pot semblar més aviat una broma de mal gust.

Aquesta vegada ha estat la Presidenta del PP a Catalunya, Alícia Sánchez Camacho, la qui en un exercici majúscul de cinisme ha deixat anar la frase sobre els valors socials i l’ètica per tal de protegir una persona tan propera al seu partit, i probablement amb favors pendents, com és el Carlos Dívar. Està clar que hores d’ara, i malgrat els intents del Govern popular per protegir-lo, el President del Consell General del Poder Judicial és indefensable, de manera que l’única forma de fer-ho és intentant fer veure que altres persones que són tingudes per honestes també tenen pràctiques similars de corrupció. La Presidenta popular, en un acte de partit, va comparar els viatges d’oci personal del Carles Dívar amb els viatges institucionals del Síndic de Greuges, Rafael Ribó. Si la senyora Camacho, a l’igual que el Carlos Dívar, és incapaç de discernir entre l’exercici de les responsabilitats d’un càrrec públic amb el frau i la malversació de diners per al lucre personal, el mínim que podria fer és tenir la decència de no parlar ni de valors i d’ètica.

La recuperació dels valors socials i de l’ètica és tota una utopia, certament. Almenys mentre hi hagi en la política gent tan cínica, mesquina i perversa com la senyora Camacho, disposada a emmerdar qui calgui per a defensar la corrupció dels del seu partit, i dels seus amics. Els viatges de Ribó, en tant que Síndic de Greuges i president europeu de l'Institut Internacional de l'Ombudsman, són equiparables als de qualsevol altre càrrec institucional. I fins i tot es pot suggerir que les retallades arribin també als viatges oficials, als de qualsevol govern o institució; però en cap cas confondre-ho amb la perversió i la corrupció d’individus com el Carles Dívar.