Pàgines

dimecres, 20 de juny de 2012

Que pleguin, d’una vegada!

Ara és el mateix Mariano Rajoy qui admet que el rescat no és que ens surti gratis, és que ens està sortint tan car que és insostenible. El desastre està servit. I si a això hi afegim les declaracions del patètic ministre de Guindos “Espanya és un país solvent”, la necessitat d’un rescat en tota regla ha de ser imminent. L’Estat espanyol no té cap possibilitat de fer front a les desmesurades despeses del rescat de la banca que se sumen a l’endeutament que creix imparable gràcies a les estúpides mesures del pitjor Govern de la democràcia.

Com deia Sala i Martín, a més de mentiders i farsants, són estúpids, perquè no ha hagut de passar ni mitja setmana perquè es descobreixi l’engany del Govern popular. Bé, engany només per als il•lusos que creien a ulls clucs el que deien ells i els seus economistes de pa sucat amb oli, capaços de signar qualsevol informe falsejat per a justificar la política econòmica del Govern. No calia ser gaire espavilat, ni haver superat amb notable l’educació primària, per veure cap on anirien els trets. Qui es pot fiar d’un Govern així? Ningú que tingui dos dits de front. I menys encara uns mercats que constaten dia rere dia el ridícul d’uns governants capaços de negar tota evidència, de mentir i d’enganyar a tort i a dret; una cosa és que el Rajoy, el Montoro i el de Guindos tractin els ciutadans espanyols com a perfectes imbècils, i una altra és que pretenguin tractar-hi igual les administracions i autoritats econòmiques europees.

La Merkel, cada cop que es troba amb Rajoy, li dóna uns copets a l’espatlla, el felicita per les reformes empreses i l’acaba d’ensorrar en un pou sense sortida. I ell, amb l’aigua al coll i sense cap puntal on sustentar-se, encara té els fums de fer la pallassada de dir que és ell qui pressiona Europa, que no té per què seguir les recomanacions que li fan, i que gràcies a ell hem tingut un rescat que no ens costarà ni un duro. Només, la bancarrota. Si ningú és capaç d’aturar aquesta gent, la ruïna està assegurada; i Catalunya, sense un Govern amb capacitat de reacció, s’hi veurà arrossegada sense remei.