Pàgines

diumenge, 17 de juny de 2012

Inconsciència, il•lusos, o imbecilitat

Ja entenc que, a vegades, inconscientment, cerquem tota mena d’excuses per a justificar una actitud nostra i fem veure que no sabíem les conseqüències de les nostres accions. Però, això, que qui més qui menys tothom ha viscut en primera persona alguna vegada, en certs casos és de tal notorietat que costa de creure en la innocència del protagonista. El que podria ser inconsciència o ingenuïtat, esdevé il•lusió (en el sentit d’il•lús) o imbecil•litat.

No entenc que l’Alcalde de Manacor i diputat popular, Antoni Pastor, hagi trencat la seva disciplina de vot i apel•li a una coherència política o a una integritat personal, negant-se a aprovar mesures en contra de la llengua catalana. Bé, si ara és sincer, el que no entenc és que fins ara no s’hagi adonat d’on s’havia ficat. Costa de creure, i jo no m’ho crec pas, que des del moment que es va afiliar al PP, que va acceptar encapçalar per aquest partit una candidatura municipal i formar part de les llistes electorals per al Parlament Balear, ell no sabia que un dels punts claus del programa d’aquest partit és l’aniquilació de la llengua catalana.

Probablement, essent-ne conscient, va pensar que la seva prioritat personal era fer-se un lloc en la política, i que aquest interès particular passava per damunt de l’interès general de salvaguardar la llengua i la cultura pròpia de les Illes. A tot estirar, arribaria a admetre que no es pensava que el seu partit aniria tan enllà i tan directament en contra de la llengua, o potser només no va calibrar que en algun moment ell, d’una manera directa, hauria d’emetre un vot que avalés aquest atac. És com aquell delinqüent que s’integra en una banda amb l’afany de treure’n un profit, i sabent,està clar, tot el que hi ha al darrere de les accions delictives, però que en un moment donat es fa enrere quan se li demana que sigui ell qui premi el gallet.

Quan algú entra a militar al Partit Popular, a aquestes alçades, el que no pot al•legar és ignorància. Ho podríem pensar en aquella època del Gabriel Canyelles, però no pas en les posteriors i, especialment, en aquestes del Matas i del Bauzà. És la mateixa estratègia d’aniquilar la llengua catalana que segueixen, i amb èxit, al País Valencià, i la que voldrien seguir a Catalunya encara que aquí el procés el tinguin més endarrerit i per això recorren als seus comparses de l’aparell judicial per fer-los la feina bruta que ells no tenen la capacitat de fer per la via parlamentària.

Ja sé que algú dirà que tenen tot el dret a fer-ho perquè han guanyat les eleccions. No hi estic pas d’acord; però en qualsevol cas, molt menys tenen dret a simular que ells no sabien què és el que estaven fent.