Pàgines

dissabte, 16 de juny de 2012

A Vic, l’extrema dreta es fa la foto

No és pas cap secret que el bisbe de Vic ocupa la cúria per la seva ideologia ultraconservadora, més que no pas per mèrits de cap altra mena. A ningú va sorprendre quan va fer venir una congregació de religioses que era considerada com una secta integrista a Argentina; i per tant ara tampoc ens ha de sorprendre que es faci una foto amb el dirigent de Plataforma x Catalunya, Josep Anglada.

La majoria dels catòlics que conec, més o menys practicants, contínuament han de fer l’esforç de convèncer-nos que una cosa és la jerarquia i l’altra és la massa creient de base. Però, està clar, tampoc poden defugir que formen part d’una organització que té la jerarquia que té, i que no sembla que hi hagi massa voluntat de revocar-la. Per tant, cadascú ha de saber on està ficat. I el cert és que aquesta Església té una aposta ideològica ben clara, gens transversal. Una ideologia de dreta pura i dura, sense oblidar aquesta mena de flirteigs amb l’extrema dreta; una ideologia molt més propera als grups que practiquen la intolerància, sovint sense renunciar a la violència, que poden justificar la guerra quan hi ha interessos econòmics pel mig, que practica la discriminació i que afavoreix les desigualtats, que es posa sempre al costat dels poderosos, d’aquells que segons la doctrina evangèlica tenen més difícil d’entrar al regne del cel que no pas que un camell passi pel forat d’una agulla... I alhora, la ideologia d’aquesta Església, o almenys de la seva jerarquia, i sense que tingui una contestació excessiva, es mostra molt allunyada dels qui pregonen la igualtat, la lluita contra els desequilibris, la defensa dels més febles, la tolerància i l’acceptació de la diferència...

Està clar que a l’Església hi ha també persones i organitzacions que en la seva pràctica contradiuen permanentment la jerarquia. Però, globalment, aquesta Església, que és capaç d’emparar la pederàstia, no té res a veure amb els principis evangèlics i es ven fàcilment als poderosos que poden afavorir-la econòmicament, sovint només amb l’excusa, gairebé una obsessió, dels temes relacionats amb el sexe. La foto del Bisbe de Vic amb el líder de l’extrema dreta més intolerant no és sinó la constatació dels valors que prioritza.