Fins al darrer moment, el Govern espanyol ha mentit i enganyat l’opinió púbica. Encara ahir, quan tothom deia que el rescat de la banca era imminent i fins i tot hi posada hora exacta, el Ministre d’Indústria ho negava i afirmava el mateix que havia dit abans-d’ahir Mariano Rajoy, que el Govern no prendria cap decisió sobre aquest tema fins que disposés de l’auditoria externa, encarregada d’avaluar les necessitats reals de la banca espanyola. Una auditoria encarregada a fora perquè ni el Govern espanyol no es fia del banc d’Espanya, però que no serveix de res perquè ja es prenen les decisions sense esperar-ne el resultat. I fa ben poques setmanes eren els Ministres d’Hisenda i d’Economia els qui afirmaven que l’Estat tenia suficients recursos per a salvar la banca espanyola, sense necessitat de demanat un rescat europeu.
Quan els ciutadans han de fer mans i mànigues per quadrar els seus números familiars, que han d’anar en compte a l’hora de comprar escollint sovint els productes de marca blanca per estalviar-se quatre cèntims, a les institucions europees i a l’Estat no els ve d’un pam. El Banc d’Espanya ja va fer números erronis o falsejats quan va planificar la primera onada de fusions de caixes; aleshores ens deia que amb els diners del FROB les entitats d’estalvi podrien sanejar els seus comptes, quan no calia ser expert per veure que amb crèdits al 10% d’interès era impossible que se’n sortissin. El cas de Bankia ja està en mans de la justícia perquè sembla que hi ha indicis d’irregularitats que anirien més enllà d’una simple mala gestió. I el Govern espanyol ha actuat sempre intentant amagar el problema, per a salvar els seus companys de partit i perquè al darrere hi ha les seves barbaritats inversores. Va mentir el Ministre (a no ser que reconegués ser un inepte perdut) quan valorava en 4 mil milions els diners que necessitaria Bankia, i va continuar mentint quan gradualment, d’un dia per l’altre, va anar elevant la xifra fins a arribar als 23 mil milions.
El Banc Central europeu ja deia que el Govern espanyol ho havia fet de la pitjor manera possible, i l’informe del FMI remarca que el Govern ha actuat tard i malament. Fins i tot l’Obama advertia de l’estupidesa de comprometre el futur amb retallades salvatges, que no fan sinó invalidar les reformes que, segons ell, podien anar ben encaminades. El Ministre d’Economia Japonès deixava anar que no podia ser que el Govern espanyol no demanés el rescat de la banca per pura fatxenderia. Com diuen els pidolaires del metro: “és trist demanar diners, però més trist és haver-ne de demanar”. És un reconeixement del seu fracàs i de la seva impotència. La marraneria d’aquest Govern espanyol ha perjudicat, i molt, l’economia del país, i sobretot el benestar de la majoria. De fet, l’únic mèrit del Govern Rajoy és que en tan sols mig any ha aconseguit que el desastrós Govern de Zapatero hagi deixat de ser, i amb diferència, el pitjor Govern espanyol dels darrers temps.
Nota: les mentides del Ministre De Guindos sobre el que representa el rescat, mereix una mica més d'atenció. En parlarem demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada