Pàgines

dilluns, 11 de juny de 2012

Les mentides de De Guindos i Rajoy. Patètics!

Per un Govern que menteix més que no parla el Ministre De Guindos sembla fet a mida. Després d’haver repetit una i mil vegades que ni Espanya ni la banca espanyola no necessitaven cap rescat, fins i tot quan arreu d’Europa n’anunciaven dia i hora, s’han hagut d’empassar l’orgull i acceptar la seva incapacitat per a fer front a la situació. Però, tot i així, (geni i figura) el Ministre De Guindos pretenia prendre’s a tots per beneits asseverant, sense que se li escapés el riure, que això no era cap rescat, sinó un simple suport financer.

Només cal veure el comunicat de l’Eurogrup per adonar-se de l’intent d’ensarronada de De Guindos, que pretenia fer-nos creure que era un rescat sense condicions, ja que en cap cas es tracta d’un simple crèdit o suport financer, sinó que aquesta injecció de diners representarà també un control de l’economia espanyola. Amb un cinisme i desvergonyiment absolut, afirmava que això no suposarà cap càrrega per al contribuent, perquè les exigències europees, segons ell, només s’aplicaran als bancs. Com si no sabéssim que els bancs que precisaran d’aquest suport financer ara mateix estan en mans de l’administració de l’estat, i que els incompliments o la impossibilitat de retornar els diners invertits recauran sobre les arques públiques, és a dir sobre la ciutadania.

Curiosament, ni el Ministre ni els mitjans de comunicació han volgut explicitar a quin interès es deixaran els diners als bancs, quan aquest és el tema clau del rescat: com es pot valorar l’interès i l’efecte del rescat si se’n desconeix l’interès? Tant pot ser un regal fantàstic per a la banca i per a l’Estat, si es tracta d’una aportació de diners a un interès molt baix, com una llosa insostenible si els 100.000 milions s’han de tornar a un interès alt. És incomprensible l’opacitat de l’operació, i només pot obeir a l’afany d’enganyar la ciutadania. Alguns mitjans parlen d’un 3% d’interessos, però d’altres asseguren que no serà inferior al percentatge imposat als altres països rescatats; Grècia va necessitar un segon rescat per la incapacitat de fer front als interessos del primer, i Portugal haurà de pagar 34.000 milions en interessos pel seu rescat, i està per veure si podrà fer-hi front. Amb el ben entès que aquests interessos, en contra del que deia Rajoy (que no té ni idea del que té entre mans), carregaran el dèficit de l’Estat que s’haurà de compensar amb més retallades i ajustos pressupostaris. Però és que tot sembla indicar que una cosa seran els interessos que Europa cobrarà a l’Estat per la seva aportació econòmica i l’altra els que l’Estat cobrarà als bancs, que serà sensiblement superior. Quan es va fer la primera intervenció del FROB, absolutament tothom, excepte el Banc d’Espanya i altres ineptes governamentals, sabia que les caixes fusionades no podrien pagar els elevats interessos que els exigien, i així va ser. I ara passarà exactament el mateix, de manera que la impossibilitat per part dels bancs de retornar els diners i de pagar els interessos farà que sigui l’Estat, és a dir els contribuents els qui en paguin la factura.

D’aquí a ben pocs mesos es començarà a parlar d’un segon rescat, no només perquè el primer haurà estat insuficient, sinó perquè aquest rescat suposarà una càrrega inassumible, ni per a les entitats bancàries ni per a l’Estat. Però això no serà cap sorpresa, ni per al Ministre que ara mateix fa veure que el rescat resoldrà alguna cosa. Sembla força ridícul, podríem dir il•lusori si es tractés d’un llec en la matèria, que el Ministre ens digui que aquest rescat donarà confiança als mercats i que permetrà que flueixi el crèdit a les famílies i a les empreses.

El Ministre no va saber què respondre quan li van demanar explicacions pel fet que comparegués ell i no pas el President del Govern; Rajoy tenia altres preocupacions que atendre la minúcia del rescat. Com deia ell mateix, la selecció espanyola de futbol és l’única que pot donar, encara, alguna satisfacció als espanyols, i de passada potser fer-los oblidar la pèssima situació econòmica del país, gestionada de la pitjor manera possible. Patètic.