Tal com estava previst, el rescat ha incrementat la desconfiança dels mercats i ha ensorrat el país una mica més. La borsa no es recupera com s'esperava, la prima de risc s’ha tornat a enfilar... res que no sabés el Govern, per més que cínica i estúpidament ho negués. El rescat és la confirmació del fracàs del Govern del PP, que a més té la cara dura de dir que pitjor ens hauria anat si no fos per la seva nefasta gestió. Qui pot confiar en un Govern que menteix contínuament, que falseja les dades, que és incapaç de reconèixer el que veu tothom... i que el seu President considera prioritari assistir a un partit de futbol que atendre al peu del canó el rescat de l’Estat espanyol!
Com sempre, com no sabria fer d’altra manera, el Partit Popular ha continuat enganyant i amagant la informació als ciutadans. El que passa és que mentre Rajoy i els seus Ministres expliquen la seva història, a Europa els desmenteixen i posen les coses al seu lloc. Espanya ha necessitat un rescat per la seva incapacitat a fer front a la pèssima gestió bancària, contràriament al que proclamava solemnement el mateix Rajoy fa unes setmanes. Però és que a part de les mentides sobre el rescat, les condicions i els efectes per a la ciutadania, també ens volen fer creure que aquest rescat servirà per a res. Tal com va planificar el Banc d’Espanya, cap de les entitats financeres que es van acollir al FROB no va poder tornar els diners aportats, de manera que van passar a ser controlades per l’Estat. Hi ha algú que es cregui que aquestes mateixes entitats ara sí que podran tornar els crèdits? És evident que no podran i que, per tant, serà l’Estat qui haurà de respondre dels interessos generats pel rescat europeu.
Com a Grècia, el primer rescat suposarà salvar el gestors de la banca, amb primes i compensacions milionàries, però per a deixar els bancs afactats en la mateixa precària situació, fins que algú es decideixi a liquidar-los; Bankia no la voldria ningú, ni regalat. Però aquest primer rescat suposarà més retallades, més atur, més precarietat, més pobresa, a canvi de res. Perquè d’aquí a ben poc, un any o dos, Espanya no podrà fer front als interessos, i menys encara al retorn del capital aportat per Europa, i aleshores no quedarà altra sortida (dins de la seva nícia lògica) d’anar cap al segon rescat. D’aquí a Grècia, un petit pas.
1 comentari:
El deute no es pot pagar i punt.
El deute de l'estat, dels particulars i sobretot el de la banca és impagable.
Cal plantar-se, negar-se a seguir les instruccions suïcides de la Comunitat Merkeleuropea i de l'ultraliberal i inepte FMI.
Sortir de l'euro ja i exigir una moratòria als pagaments i una quitança, com a mínim de la meitat del capital.
A partir d'aquí, de la sotragada definitiva, es pot començar a crear llocs de treball i començar a protegir els més febles i els realment afectats per la crisi.
Els que formen part del problema (polítics, banquers i especuladors) no podem formar part de la solució, perquè el problema de tots és la seva solució per tal de mantenir diners i poder i que res no canvïi.
Publica un comentari a l'entrada