De tant en tant, hi ha qui s’entreté a donar les dades. No són pas dades sorprenents, perquè de tant reiterades el que ens sorprendria seria un resultat diferent; el que sorprèn de veritat és que els nostres polítics i els nostres dirigents facin veure que els ve de nou, i simulin enutjar-se, sense fer, però, el més mínim pas per a resoldre-ho. Si els Governs espanyols, els diferents governs espanyols, es neguen impunement a complir amb el que marca la legislació vigent, per què no han de poder incomplir amb els seus pressupostos?
L’espoli de Catalunya comença amb una legislació absolutament discriminatòria, que ens impedeix disposar dels nostres recursos. Si tenim retallades, problemes financers i recessió és degut senzillament a què els nostres diners van destinats a ser malversats per l’Estat espanyol. Però un cop acceptada aquesta pèssima legislació per als interessos de Catalunya, resulta que el Govern espanyol (ho deia explícitament el Ministre Montoro) es nega a complir-la en aquells escassos punts que ens podria beneficiar; sabem que compten amb la complicitat d’un sistema judicial corrupte que mai sentenciarien a favor del compliment de la llei. Però resulta que del que queda del seu incompliment, i que figura en els pressupostos generals d’Estat, tampoc ho acaben executant. Segons Oriol Pujol, de les inversions pressupostades per al 2011 (amb un xifra que ja resultava insultant per a Catalunya) l’Estat només n’ha executat un 35’53%, i al País Valencià només un 41’3%, mentre que a Madrid se n’han executat més de les pressupostades, el 111%. Segons la disposició addicional tercera de l’Estatut s’havia d’haver invertit un 18’7% del PIB, el Govern en va pressupostar només un 15’2% i n’ha executat un 7’1%. Aquest any 2012, enlloc del 18’7% que marca la llei, es pressupostarà poc més d’11%, i en realitat se n’executarà una quantitat ínfima. Dies enrere era el Conseller Recoder qui recordava que l’Estat ha licitat només un 28% de les inversions en infraestructures viàries i ferroviàries compromeses en els convenis de 2005 i 2006.
Però el que no pot fer el Govern de la Generalitat és simular que està sorprès o indignat per aquests incompliments que ens porten a la misèria com a país i ens impedeixen sortir de la crisi. Això és possible, evidentment, per la inequívoca col•laboració del PP i del PSC disposats a fer el que calgui per evitar que Catalunya disposi dels recursos suficients, dels seus recursos, per a sortir de la crisi. Però també per l’obsessió malaltissa i irresponsable d’una CiU a mantenir-nos dins d’aquest Estat que ens ofega, ens maltracta i ens arrossega en la seva misèria. Ens trobem allà on ens trobem, tractats com ens tracten, bàsicament per la covardia d’uns polítics que prefereixen no arriscar en absolut la seva carrera particular en lloc d’apostar per salvar el país d’una decadència que pot arribar a ser irreversible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada