Pàgines

dissabte, 7 de juliol de 2012

On carai han tret el títol aquests economistes!

La política econòmica del Govern espanyol sembla ben bé el joc dels disbarats. Cada vegada que emprenen una mesura, avalada, diuen ells, per estudis i anàlisis rigoroses d’experts, obtenen l’efecte exactament contrari. Ha passat amb la reforma laboral, que havia d’ajudar a crear llocs de treball; amb les mesures d’ajust, que havien de donar confiança als mercats; amb la injecció de liquiditat als bancs que havia de facilitar l’accés al crèdit...

És només estultícia, incapacitat professional, ineptitud... o hi ha un engany deliberat, perquè en cap moment hi havia la intenció ni d’incentivar l’ocupació, ni de reactivar l’economia, ni de facilitar el crèdit? I si és així, quina credibilitat professional poden merèixer aquests suposats economistes que s’han prestat al joc de falsejar anàlisis per a justificar mesures econòmiques que ja se sabia que anaven en la direcció oposada a la que s’anunciava? Portem ja massa mesos amb un govern que pren mesures que d’una banda semblen un veritable suïcidi als ulls de qualsevol analfabet en economia, però que de l’altra són elogiades pels suposats entesos; però, al final, els resultats certifiquen que eren més a prop del desastre previst pels analfabets. A cada nova mesura, s’obté un aprofundiment de la crisi, un empitjorament de les condicions de vida dels ciutadans, i un allunyament de les perspectives de sortir-ne. Algú s’ho hauria de fer mirar.

En tenim una darrera mostra en el recent anunci fet pel Govern de Mariano Rajoy. Segons ell, i amb ell els amics, socis i economistes que li fan la feina, els “mercats” necessitaven veure una nova actitud decidida de l’Administració espanyola per retallar el dèficit. Però, tan bon punt, s’han insinuat aquestes noves mesures en contra del benestar dels ciutadans, els “mercats” han respost exactament a l’inrevés, perquè han considerat que deu merèixer ben poca confiança una administració que es veu tan apurada com per ser capaç de perjudicar greument la seva gent. Probablement, els “mercats” no haurien respost gaire millor si Mariano Rajoy hagués callat, perquè malgrat el que diuen aquesta trepa de farsants que vés a saber d’on carai han tret el títol de llicenciats en economia, les especulacions dels “mercats” van per un altre cantó.
 
NOTA: Quan ja tenia l'article escrit, escolto la notícia que Mariano Rajoy ens va enganyar una vegada més quan afirmava amb posat fatxenda l'èxit aconseguit en la darrera cimera europea. Contràriament al que ell va dir, serà l'Estat (i per tant els ciutadans) els qui respondran del rescat que es farà als bancs, i que tothom sap que no podran fer-hi front. El rescat afectarà directament el deute i el dèficit de l'Estat, també contràriament al que ell va dir. I és que, hores d'ara, confiar amb un Govern tan insolvent i impresentable com el de Mariano Rajoy és una veritable quimera. La resposta dels mercats és la que calia esperar; especuladors, si, però imbècils tampoc.