Pàgines

dijous, 11 d’octubre de 2012

La falsedat del PSC ofèn

Totes les enquestes estan dient que el PSC patirà una nova davallada electoral el 25 de novembre. S’ho haurà buscat i treballat a fons. A part de la insensatesa d’escollir un determinat  líder únicament amb l’objectiu d’evitar que en surti un altre de més catalanista, sense parar compte amb les seves escasses qualitats com a polític i com a dirigent, i a part de la seva posició ambigua, navegant sense rumb i renunciant a tenir capacitat per a prendre’n cap, el PSC està posant massa en evidència la falsedat dels posicionaments que diu defensar.

Quan el que està en joc no és altra cosa que la voluntat democràtica de permetre que els catalans puguem pronunciar-nos sobre quin ha de ser el nostre futur, el PSC no gosa, perquè el PSOE no li permet, posar-se al costat dels demòcrates que reclamen el dret a decidir; però tampoc gosa alinear-se amb els elements unionistes més descaradament enyoradissos del franquisme. Per fer aquest joc de malabars es van inventar l’argument que ells, els socialistes catalans, sí que estaven pel dret a decidir sempre que la consulta es fes legalment. Ja es veia que era un argument trampa, el mateix que utilitzen tots els dictadors i els qui conculquen els drets democràtics: tot està permès, sempre que es respecti la seva legalitat que res no permet. Haurien pogut dissimular una mica i fer veure que ells serien partidaris de canviar la legislació actual per tal que el referèndum a Catalunya es pogués fer en base a la legalitat espanyola; de fet, ells ja sabien que ni el PP ni el PSOE no solament no estarien disposats a modificar la seva legislació per permetre aquest exercici democràtic, sinó que maquinaran totes les argúcies possibles per evitar que es pugui fer en base a cap altra legislació, sigui catalana sigui internacional. Però, com a mínim podrien dir que ells ho havien intentat.

Però, està clar, qui té el cul llogat no seu quan vol. I el PSC ni tan sols ha pogut expressar a Madrid el que tantes vegades ha pregonat a Catalunya, simulant posicionar-se a mig camí entre els demòcrates i els qui neguen el dret a decidir. I, conseqüents amb el discurs del PSOE, que en aquest cas ells pretenien fer veure que era diferent del seu, han votat en contra de permetre que sigui la Generalitat i el Parlament de Catalunya els qui decideixin si cal fer o no una consulta a la ciutadania catalana. Se’ls ha vist el llautó a la primera: quan tornin a dir que ells sí que serien partidaris de consultar el poble de Catalunya, sempre que la consulta es faci dins de la legalitat, sense cap mania, i sense por d'excedir-nos, podem dir-los que menteixen vilment i que amb el seu discurs ja no enganyen ningú.