Pàgines

dimecres, 10 d’octubre de 2012

Gallardón, bojos fan bitlles

Enmig de tantes estupideses com hem de sentir aquests dies, és bo escoltar algun raonament més assenyat i seriós, encara que ens sigui igualment hostil. Em refereixo a les paraules del Ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, quan diu que “La independència no significaria treure Catalunya d’Espanya, sinó acabar amb Espanya”. És més, el Ministre s’aventurava a dir que, sense Catalunya, Espanya no podria romandre a la zona euro.

Unes afirmacions realment dures, impactants, que contradiuen frontalment el que ve dient el PPC i molts altres dirigents espanyols, sobretot del mateix Partit Popular. Potser perquè Gallardón no és tan dropo com molts dels seus companys, l’Alícia inclosa, i s’adona que l’argument de la por, intentant fer veure que amb la independència els qui hi perdrien serien els catalans no és gens creïble. Resulta insòlit pensar que si anul·léssim el dèficit fiscal admès en 16.000 milions anuals, i no haver d’estar pendents dels incompliments reiterats de Madrid, les coses ens anirien pitjor. Hi ha arguments d’alguns dirigents populars que són de jutjat de guàrdia o per fer-s‘ho mirar; altres, com els del PPC, que són tan inversemblants que només cal posar-los les xifres reals al davant per desmuntar-los; i, ara, aquest argument de Gallardón ja té tota una altra intencionalitat, semblant a la feia servir el Ministre d’Exteriors quan deia que el moviment independentista “perjudica la marca Espanya”. En primer lloc, haurien de d’explicar-ho als Presidents de Galícia, d’Extremadura, així com a altres dirigents populars que vénen defensant la tesi contrària a la de Gallardón, quan diuen que Catalunya és una càrrega per a Espanya, perquè sempre estem demanant diners als espanyols, o quan l’Alícia diu que sort ne tenim de l’ajuda d’Espanya.

Primer que es posin d’acord. I en segon lloc, admetent que la que quedaria realment tocada seria Espanya, com a mínim s’haurien de formular algunes preguntes: com és que els catalans estan disposats a córrer el risc que pot representar la creació d’un nou Estat? Què és el que no s’ha fet bé des d’Espanya perquè els catalans se sentin tan ofesos i humiliats? I com és que, reconeixent que sense Catalunya Espanya pot tenir problemes per a sobreviure, no s’hagin aturat mai les agressions contra la llengua, contra la cultura i contra l’economia catalana? O és que es refien de la força bruta per no haver de qüestionar-se res?