Pàgines

dimarts, 30 d’octubre de 2012

Que no es descobreixi el frau!

La notícia no semblava pas nova: la policia grega detenia un periodista per haver publicat una llista de més de 2.000 prohoms grecs de les finances i de la política que estan desfraudant les arques públiques. Quelcom de semblant al que li ha passat a Julian Assange, de WikiLeaks,  per gosar publicar les vergonyes de la política i la diplomàcia internacional, o al més recent cas del majordom del Papa que havia posat al descobert les intrigues i corrupcions de la cúria vaticana. La corrupció és coneguda i perfectament tolerada pels poders públics; i només es persegueix quan algú pretén fer-ho fora de control o quan interessa treure de la circulació o descreditar una persona o un grup concret.

En aquest cas de Grècia, però, l’afer adquireix molta més gravetat donada la situació econòmica per la qual travessa el país. La troika comunitària, que està posant unes duríssimes condicions a la població grega per tal de sufragar els errors de la seva classe dirigent, una part de la qual deu ser a la llista, i per tal d’evitar que en surtin perjudicats els banquers i empresaris que van apostar per aquesta classe política, sabia de l’existència d’aquesta llista i del volum del frau fiscal que es comet al país grec. I en cap moment va posar com a condició per al rescat que s’acabés amb aquesta sagnia per al país, com de fet tampoc va acceptar un proposta del Govern grec per reduir la despesa militar; l’interès de la troika no és sanejar l’administració grega, sinó afavorir els interessos privats dels poders econòmics, entre els quals també hi ha la classe dirigent grega.

Quelcom de semblant podem esperar de les condicions que s’imposarà a Espanya per al seu rescat. No se li demanarà al Govern espanyol que aturi la disbauxa d’infraestructures que no van enlloc, ni que redueixi la despesa militar o la Casa del Rei, ni que persegueixi el frau fiscal i que deixi de donar beneficis en forma d’amnistia als defraudadors, i menys encara que incrementi la pressió fiscal sobre les grans fortunes. Sinó que d’acord amb el mateix Govern espanyol carregaran les tintes en acaba de laminar la societat del benestar i reduir la capacitat de gestió de les autonomies.