Pàgines

dilluns, 29 d’octubre de 2012

Respectar el resultat de les urnes

Els populars no es cansen de dir que l’opció sobiranista és forassenyada i que no respon als interessos reals de la gent. Fins i tot gosen afirmar que ells estan amb aquesta imaginària majoria silenciosa que diuen que vol Catalunya dins d’Espanya. De fet, aquest és un dels grans arguments de l’unionisme: la seva lògica, la seva raó, els fa pensar que fora d’Espanya Catalunya quedaria relegada al no-res, que seria la ruïna per als catalans. Segons ells, és fàcil d’entendre: si els 16 mil milions d’euros que paguem els catalans i que no retornen a Catalunya ens els quedéssim nosaltres, encara seríem més pobres. El deuen entendre ells aquest argument, perquè per a nosaltres és molt més fàcil d’entendre que si no ens robessin tants diners ens en quedarien alguns més.

Però bé, qualsevol pot afirmar, i totes les dades ho avalen, que les polítiques econòmiques del Govern són tremendament perjudicials per als país i per a la majoria dels ciutadans. Però el fet que es pugui demostrar amb estadístiques irrefutables que el resultat de les seves polítiques econòmiques són un fracàs absolut, no treu que el Govern que va obtenir el suport democràtic de la ciutadania, en aquest cas tant el català com l’espanyol, estigui legitimat per a tirar-les endavant mentre aquesta mateixa ciutadania no els retiri la confiança a les urnes. Per als espanyols, en canvi, la legitimació de les urnes només val quan els convé, com en aquelles repúbliques bananeres en què els militars toleraven la celebració d’eleccions sempre guanyessin els seus candidats. Quan se li demana a la dirigent dels populars a Catalunya, l’Alícia Sánchez-Camacho, si respectarà el resultat sorgit del 25 de novembre no té la convicció democràtica suficient com per a respondre amb la lògica de qualsevol demòcrata: sempre s’ha de respectar la voluntat majoritària de la ciutadania expressada democràticament. Quan se la interpel·lava al Parlament en aquest sentit, ella responia que caldria que els catalans estiguessin ben informats a l’hora de prendre una decisió tan transcendental com la de l’emancipació nacional. Es veu que per a quedar sotmesos al pillatge i a l’espoli espanyol no cal aquesta informació.

És el mateix paper que està fent el Rajoy quan Mas li demana que respecti el resultat de les eleccions. És evident que el Partit Popular s’ha de preparar el terreny per poder argumentar que els resultats de les eleccions no legitimen les polítiques a seguir. I encara que a Catalunya els mitjans de comunicació espanyols hi tenen una presència força superior a la dels mitjans estrictament catalans o de caire sobiranista, segurament argumentaran que els catalans han votat encegats per mitjans partidistes; el que equival a reconèixer que per a la majoria dels ciutadans aquests mitjans de comunicació espanyols no mereixen prou credibilitat. Quan el vot sobiranista era minoritari, ens sentíem a dir constantment que els ciutadans ja s’havien autodeterminat anant a votar opcions polítiques partidàries de mantenir-nos dins d’Espanya; ara, s’hauran d’inventar una altra falòrnia. Tot, menys acceptar els resultats de la democràcia.