Pàgines

dijous, 22 de novembre de 2012

El PP amenaça els empresaris catalans

Hi ha coses que són inacceptables perquè atempten contra els més elementals principis democràtics i de respecte envers els altres, però que s’arriben a entendre. Els espanyols sempre han menystingut i mirat d’anorrear la llengua i la cultura catalanes, en la mesura que són l’exponent de la nostra personalitat diferenciada de l’espanyola. Han treballat incansablement, i ho continuen fent ara amb més contundència que mai, per eliminar la llengua catalana i per diluir la nostra identitat, també a base d’escanyar la nostra economia, fins i tot en perjudici de la seva.

És comprensible que, malgrat el mal tracte que han dispensat sempre als catalans, ara no vulguin que s’independitzin; primer, per allò de l’hipernacionalisme a què feia referència el Marcelino Iglesias, que els porta a voler imposar el seu dret de conquesta, i segon, perquè econòmicament Espanya hi sortiria perdent molt, gairebé tant com hi guanyaria Catalunya. Per tant, es pot entendre que l’odi dels polítics espanyols envers Catalunya els porti a formular tota mena d’amenaces contra les empreses catalanes i en general contra els catalans, parlant per exemple del boicot que ens podrien fer perquè no poguéssim entrar a Europa. És una actitud mesquina que probablement no sostindrien gaire temps, perquè també els acabaria perjudicant a ells, però que respon a la seva lògica de venjar-se contra els qui no han volgut romandre més temps dins d’aquest Estat. Ara bé, el que costa més d’entendre és que el partit popular de la Camacho, des de Catalunya, també s’apunti a aquestes amenaces, que en tot cas perjudicarien els empresaris catalans, alguns dels seu propi partit, i en general el conjunt dels catalans, i per tant també a la Camacho.

És a dir que, un cop assolida la independència, el Partit Popular de Catalunya, amb l’Alícia Sánchez Camacho al capdavant, insistirà, com fins ara, perquè els espanyols ens boicotegin i ens perjudiquin tant com puguin. Demanarà a empresaris catalans que militen al seu partit que fomentin el boicot contra les empreses catalanes, i per tant també contra les seves, tant pel que fa al consum a Espanya com pel que fa a les relacions amb Europa. Realment insòlit, però ja té precedents. Pensem que va ser la senyora Camacho la qui, per tal de desgastar el Govern i l’autonomia, va insistir al Govern de Madrid que no pagués els deutes que l’Estat té amb Catalunya, o que no executés determinades infraestructures pendents i que necessiten sobretot els empresaris catalans per als desenvolupament de les seves empreses.