Pàgines

divendres, 16 de novembre de 2012

Policia indisciplinada i rebel

El fet que això passi en totes o en la majoria de les policies del món no és cap excusa. Hom té la sensació que els cossos i forces de seguretat, en el nostre cas els Mossos, en lloc de ser els garants perquè la gent pugui exercir el dret de manifestar-se pacíficament, són els causants dels conflictes i de la violència al carrer. Un milió i mig de persones clamant per la independència pot moure’s tranquil·lament i festiva per Barcelona sense incidents, potser perquè no aparegueren els agents uniformats. En canvi, en altres ocasions, no sembla que hi hagi un desplegament policial per a impedir o neutralitzar els brots de violència, sinó que són els policies els qui els provoquen.

Ja sabem que sempre hi ha grups i persones disposades a utilitzar qualsevol moguda, tant se val que sigui reivindicativa o per celebrar una victòria del Barça, per a provocar tota mena d’actes vandàlics i, si s’escau, saqueig d’establiments comercials. Però resulta que l’eficàcia en desarticular aquesta mena de grups o en detenir els autors de les destrosses és realment ínfima. Una vegada més hem pogut veure escenes incomprensibles d’agents uniformats estomacant a tort i a dret, sense cap justificació aparent. No té cap sentit que un manifestant caigut a terra sigui apallissat reiteradament fins que aconsegueix posar-se dret i fugir; si havia comès un delicte se l’havia de detenir, i prou, i si no n’havia comès cap per quina raó se’l pagava? És possible que un cop que anava dirigit a una persona, sense voler, acabi impactant sobre el cap d’un nen; però això és perquè no s’han respectat les normes més elementals de la justícia segons les quals sempre val més que s’escapi un delinqüent a perjudicar un innocent. Però, en d’altres casos, era evident que no hi havia cap possibilitat d’error, s’agredia una noia per l’expressa i mesquina voluntat d’uns agents als quals no els interessava gens evitar la violència que alguns potser provocaven, sinó esplaiar la seva agressivitat incontrolada.

Després de les batalles campals, afortunadament, tenim les imatges enregistrades que ens donen fe del que ha passat. I malgrat les evidències, els responsables polítics acostumen a minimitzar els fets, a disculpar les agressions injustificades dels uniformats, i en qualsevol cas a deixar ben clar que ells, els polítics i els comandaments policials, havien donat les ordres precises per actuar només contra els violents i en la mesura justa. Si fos així, i repeteixo que ara parlem dels Mossos però ho hem vist en altres cossos policials, hauríem de concloure que no hi ha cap mena de disciplina i que el desacatament de les ordres donades és la norma habitual dels agents. I la veritat és que costa de creure que uns cossos que tenen una estructura gairebé militar siguin tan indisciplinats i desobeeixin tan reiteradament les ordres dels seus superiors.