Pàgines

dijous, 15 de novembre de 2012

Una derrota treballada a consciència

Caldrà veure com acaba tot plegat i si es confirma la solemne patacada que totes les enquestes pronostiquen per als socialistes catalans en aquestes eleccions. I això que es considera que els socialistes tenen un electoral força fidel, sobretot a l’àrea metropolitana, de gent que vota socialista a vegades sense saber ni qui és el cap de llista ni si es tracta d’unes eleccions generals, autonòmiques o locals. En qualsevol cas, sembla que l’actual direcció del PSC estigui entossudida en fer realitat els pronòstics: si ho volgués fer pitjor, segurament no en sabria.

A un partit minoritari, del qual ningú espera que arribi a governar, se li poden perdonar certes frivolitats, incoherències o manca de realisme perquè ja se sap que tampoc tindrà l’oportunitat d’aplicar-les. Ara bé, al PSC se li pressuposa una voluntat de Govern o, si més no, de partit a l’oposició com a alternativa. Des del punt de vista electoral entenc que han escollit la pitjor opció: com que no gosen fer costat obertament als nacionalistes espanyols del PP i de C’s que destil·len un odi indecent contra Catalunya, però tampoc el PSOE no els permet atendre el clam majoritari de la societat catalana a favor del dret a decidir, s’han de quedar a mitges tintes. El resultat és que perdran vots espanyolistes que els consideren poc ferms en contra del sobiranisme, i perdran vots catalanistes perquè no s’entén que es giri l’esquena a la voluntat popular. I per als qui de veritat es creuen això del federalisme (voldria pensar que hi ha algú que sí que hi creu) ja se n’encarreguen els dirigents del PSOE de treure’ls-ho del cap. I si no, dirigents socialistes espanyols els acaben de rematar la feina amb estirabots com els del Bono o els del Marcelino Iglesias, que després no saben com desmentir o desmarcar-se’n.

No es pot anar amb el federalisme per bandera quan tothom sap que els principals enemics del federalisme són el PP i el PSOE. I que si mai es fa una reforma de la Constitució espanyola, com proposa el PSC, serà per recentralitzar l’Estat. Si fos cert que Pere Navarro i companyia actuessin de bona fe pensant en el federalisme com a solució ideal per a un adequat encaix de Catalunya dins de l’Estat espanyol, es posarien al costat de les forces sobiranistes perquè aquesta seria l’única opció possible que arribaria a permetre plantejar de tu a tu amb l’Estat un hipotètic federalisme.