Bàsicament, la convocatòria de la vaga general d’avui es fonamenta en la salvatge política econòmica del Govern espanyol, i també del català, que imposa retallades als serveis bàsics, que destrueix molts llocs de treball, que vol eliminar l’estat del benestar, que fa pagar als treballadors, pensionistes i aturats tot el pes i la responsabilitat de la crisi, que perjudica greument les petites empreses, que crea inseguretat i al capdavall que provoca situacions familiars dramàtiques fins a la desesperació i al suïcidi.
Qui digui que no hi ha raons per anar a la vaga general deu ser perquè es troba entre el sector privilegiat que encara no n’ha patit les conseqüències, o bé perquè en gaudeix ja que totes aquestes retallades es fan per salvar la cara i els interessos particulars dels grans poders econòmics, responsables, ells sí, de la crisi que patim. Però jo voldria afegir-hi un matís, un agreujant, que em sembla molt important. Els qui renuncien a un model de societat més just i equitatiu, que consideren que avui per avui no hi ha cap possibilitat de canviar l’estat de les coses i que, per tant, hem de sotmetre’ns als dictats dels qui tenen la paella pel mànec, podrien arribar a justificar les polítiques d’austeritat i de retallades, encara que siguin sempre els qui tenen menys els qui en reben més les conseqüències. Diguem que, de la mateixa manera que ja parteixen de la base que el model de societat és inqüestionable, també podrien arribar a admetre que aquest model implica carregar totes les conseqüències de la crisi a les seves víctimes per tal de deixar indemnes els qui la van provocar.
Però, està clar, si tota aquesta brutal política econòmica al capdavall servís per a fer-nos sortir de la crisi, si ajustant-nos ara i renunciant a l’estat del benestar es possibilités una recuperació de l’economia, i per tant un cert retorn també a l’estabilitat laboral i al manteniment del mínim benestar, podríem resignar-nos-hi. Però això no és així: ells saben que les mesures que imposen els grans poders econòmics generen més pobresa i dificulten encara més la recuperació econòmica. Grècia podia estar malament, però gràcies a la intervenció dels bancs alemanys i francesos, a través de les institucions europees, ara ja es troba en la fallida total. I el mateix li està passant a Portugal, i pel mateix camí va l’Estat espanyol. Tots aquests sacrificis que ens forcen a fer serveixen per acabar d’arruïnar-nos i enfonsar-nos encara més. No està justificada una vaga general? Més que una vaga caldria una revolta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada