Pàgines

dimarts, 13 de novembre de 2012

L’odi i la ràbia els enterboleix l’enteniment

És ben sabut que les persones encegades, vençudes per la ràbia, són incapaces de fer un mínim raonament. I si a això hi afegim el fet que quan algú no té arguments, o sap de la inconsistència dels que té, acostuma a emprar la mentida, la calúmnia i la distorsió de la realitat, tindrem una bona part de l’explicació del que els està passant als nacionalistes espanyols; hipernacionalistes, que diria el Marcelino Iglesias. Ells mateixos són conscients que no poden convèncer massa ningú si es limiten a dir la veritat.

I aquests dies en sentim de tots colors. Una de les estupideses que s’han posat d’acord en repetir el PP i el PSOE és la de les fronteres. No hi ha cap grup sobiranista que en parli, i tots donen per suposat que l’assoliment d’un Estat propi no ha de representar més fronteres que les existents entre França i Itàlia, o entre Bèlgica i Holanda, per exemple. Però, a ells, als nacionalistes espanyols, no els interessa pas combatre les idees i les propostes dels altres sinó que ataquen el catalanisme com si pretengués fer allò que en realitat sí que farien ells; ells sí que amenacen amb posar fronteres i exercir vetos a Europa. Quan els nacionalistes espanyols de Catalunya assisteixen a programes de debat i tertúlies en mitjans de comunicació afins, com Intereconomia o 13TV, el nivell de les estupideses es multiplica, i ells acostumen a no tenir la mínima decència per a desmentir-los, com el dia en què Jordi Cañas de C’s assentia quan un tertulià de l’extrema dreta assegurava que a Catalunya era obligat tenir a la carta el pa amb tomàquet.

El darrer d’aquests acudits (no crec que es pugui qualificar d’altra cosa, perquè cap persona mentalment sana no ho diria seriosament) és el del Partit popular sobre el canvi dels cognoms. Com si no recordéssim les atzagaiades del ministre Wert i la seva dèria d’espanyolitzar els nens catalans, o no sabéssim que aquesta era també una obsessió del franquisme en relació als topònims i que ara segueix el PP, per exemple a les Illes. Al candidat López Tena no solament no li ha passat mai pel cap, sinó que potser tampoc gosaria amagar el cognom d’origen més genuïnament espanyol, com sembla que facin a vegades gent com la Camacho, el Rubalcaba, la de la Vega o el Zapatero, obviant el primer cognom Sánchez, Pérez, Fernández o Rodríguez.