No és pas cert que els polítics, els jutges i els bancs hagin reaccionat per la mort de la senyora de Baracaldo, que es va desesperar en veure que la treien del pis per no haver pogut pagar la hipoteca. De morts ja n’hi havia hagut abans, i, a part dels morts, darrera de cada desnonament hi ha un drama familiar de proporcions considerables, encara no s’arribi al suïcidi.; i de desnonaments n’hi ha cada dia i des de fa molt de temps. Els morts i els drames personals importen un rave a aquesta trepa de vampirs; el que els preocupa, i ara els ha fet reaccionar, és que se n’hagi fet una difusió excessiva i que això perjudiqui la seva imatge i per tant els seus interessos particulars.
Només cal recordar que tant el PP com CiU i el PSOE es van oposar frontalment a qualsevol reforma legislativa que pogués perjudicar els interessos de les entitats bancàries; ni tan sols van acceptar la fórmula de la dació en pagament , perquè com a mínim els desnonats no haguessin de continuar pagant els rebuts del pis que els acabaven de prendre. ¿A què ve ara la hipòcrita proposta d’una moratòria, si d’aquí a un temps han de continuar pagant i els afectats es trobaran amb un deute encara superior? Tampoc és cert, com diuen alguns jutges, que ells no hi poden fer res mentre no es canviï la legislació actual. No és cert perquè sí que hi ha hagut algunes sentències favorables a la persona que no podia pagar la hipoteca, però quan s’ha produït aquest cas de seguida s’han afanyat a recordar que aquella decisió judicial no es podia generalitzar ni establir precedent. Recordem que el Ministre Montoro deia solemnement des de la tribuna de les Corts espanyoles que el Govern no complia la llei, en aquest cas l’Estatut, perquè no hi havia diners; i el Govern es pot saltar la llei per falta de diners (cosa que és absolutament falsa perquè els continua dilapidant en mil altres despeses supèrflues), i no ho pot fer el ciutadà que realment s’ha quedat sense recursos?
I ara ens recorden que la legislació espanyola podria estar en contradicció amb la legislació europea. I això ho deia un jutge. ¿És que s’ha de recordar a la Justícia que la legislació europea, com tots els tractats internacionals subscrits per l’Estat, formen part de l’ordenament jurídic de l’Estat, i que, per tant, podrien emparar-se amb aquesta legislació per no acceptar tan fàcilment els desnonaments que els requereixen les entitats bancàries? ¿És per desconeixement i incapacitat professional o per prevaricació que no aplicaven aquesta legislació europea? És cert que la legislació estableix el dret a cobrar els deutes, però també la Constitució estableix el dret a la vivenda; i davant d’aquesta confrontació de drets, els jutges sempre han optar per atendre els drets dels bancs i desatendre el dret, també constitucional, de les persones. Fins que els han posat un cadàver a la vista de tothom...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada