Pàgines

divendres, 14 de desembre de 2012

Lleis fetes per a delinquir legalment

És curiós que, a vegades, la gent reacciona davant de temes i accions molt concretes, que poden ser simplement anecdòtiques o que potser tenen o se’ls dóna un cert valor simbòlic. El que passa és que si després no es fa la generalització del tema i no es va al fons de la qüestió, la reacció pot ser força inútil, i en tot cas limitar-se a resoldre un problema puntual, però deixant indemne el gruix de la qüestió. Em sembla que és el que pot estar passant a Anglaterra amb la cadena de restauració nord-americana Starbucks.

De cop i volta, es veu que els anglesos han descobert que aquesta cadena pagava una quantitat ínfima d’impostos al Regne Unit en comparació amb el volum de negoci que hi mou. I han començat les protestes, fins i tot airades, de patriotes anglesos que proporcionalment deuen pagar molt més en impostos que aquesta empresa. Tots els mitjans de comunicació s’han esforçat en dir que en realitat l’empresa no feia res d’il·legal, perquè sempre s’emparava amb la legislació vigent, però sí que ho consideraven una mica injust, i fins i tot algú ha gosat dir immoral. I com que hi va el prestigi, és a dir la rendibilitat de l’empresa, els seus responsables ja han anunciat que multiplicaran el pagament d’impostos al Regne Unit. I tots contents per la victòria obtinguda. A veure: el que feia Starbucks, i continuarà fent tan bon punt hagi passar la febrada reivindicativa, és el que fa la immensa majoria de les empreses, és a dir absolutament totes les que poden fer-ho. Si la llei els permet fixar una seu oficial, encara que sigui fictícia en un paradís fiscal o en un país on es paguin menys impostos, o els permet maquillar els comptes per tal que sembli que el principal benefici l’han obtingut allà on està menys gravat per hisenda, per quina raó no ho han de fer.

Si hi ha una determinada legislació és expressament per a servir-se’n i per a emparar-s’hi. I les lleis estan fetes expressament per a possibilitar tota mena de maniobres, d’enginyeria fiscal, per a defugir el màxim el pagament d’impostos; els dels més rics, és clar. Si es tractés d’escletxes legals que aquests desaprensius utilitzen malèvolament, canviant aquestes lleis n’hi hauria prou; el que passa és que no són escletxes sinó les vies legals establertes per a què compleixin aquesta finalitat. El frau, l’estafa o el delicte deixen de ser-ho tan bon punt els delinqüents tenen el poder suficient com per a fer-ne llei.