Pàgines

dissabte, 15 de desembre de 2012

Lula da Silva descobreix la sopa d’all

En l’acte de lliurament del Premi Internacional Catalunya, el guardonat, l’ex president brasiler Luiz Inácio Lula da Silva, va demostrar als assistents que havia descobert la sopa d’all. En el discurs d’agraïment per la concessió del premi, va venir a dir: “No vam impulsar el creixement de l’economia per a redistribuir la riquesa, sinó que la redistribució de la riquesa ha portat el creixement econòmic”. I tot seguit va desgranar quatre obvietats sobre economia, pròpies d’una persona sense carrera universitària com és el seu cas.

El plantejament era així de simple: en lloc de fer com els il·lustres economistes i estadistes europeus que han abocat milions i milions al sector financer que per la seva pèssima mala gestió havia desencadenat la crisi, ell es va limitar a rescatar les famílies que estaven en la més absoluta pobresa. En lloc de donar més precarietat i més inseguretat als ciutadans per tal de poder garantir que els poderosos no perdin cap dels seus privilegis, com es fa aquí, ell es va dedicar a garantir unes mínimes rendes de supervivència, a incrementar els sous i a facilitar l’accés diversificat al crèdit. I la seva lògica, tan primària com vulgueu, va funcionar: si la gent disposava de recursos i d’una certa seguretat podia, ben al contrari que aquí, incrementar el consum i millorar les seves condicions de vida; aquestes millores van beneficiar de retruc les empreses de serveis i les indústries locals; i tots plegats, empreses i consumidors, a través dels impostos van començar a engreixar les arques de l’Estat. Total, creació de milions de llocs de treballs i creixement de l’economia a l’entorn de 5%. I, quan algú li demanava com havia estat possible, ell, inexpert i ignorant en matèria d’economia, deia que s’havia limitat a fer polítiques al servei de les persones i no al servei dels banquers i dels poderosos.

Tota una descoberta de la sopa d’all. De què serveixen els estudis d’economia si no s’han d’aplicar al servei de la gent? Per a què serveix la política si no és per a beneficiar la ciutadania? De veritat una persona com Lula de Silva es mereix un premi pel sol fet de complir amb un deure tan elemental, com el d’emprar els recursos públics per a posar-los al servei de la població? No hauria estat millor no atorgar-li cap premi, donat que no feia res més que el que pertocava, però engarjolar i perseguir tota aquesta trepa de delinqüents que des de les entitats bancàries i des de les administracions públiques controlen i dirigeixen la crisi robant els escassos recursos dels ciutadans i repartint-se’ls entre els poderosos?