Pàgines

dilluns, 21 de gener de 2013

Hi ha defenses que maten

Els dirigents del PP no saben pas com sortir-se’n, i com més intenten defensar la seva innocència com a col·lectiu, més s’enfonsen en el fang de la corrupció institucionalitzada al partit. Van començar amb frases com “no me consta”; una manera de dir que no gosen desmentir l’acusació però que l’autora de la frase n’estava exempta de culpa perquè ella “no en tenia constància”. Però, al final, han acabat defensant que ells ja van depurar responsabilitats polítiques en el seu moment en fer plegar el tal Bárcenas, com a tresorer del partit.

I és aquesta defensa que han fet tant Mariano Rajoy com la Secretària General Maria Dolores de Cospedal, la que els acaba delatant. Afirmaven, tant l’un com l’altra, que precisament quan el 2009 va entrar la Cospedal es va retirar del càrrec el senyor Bárcenas, el qual des que està imputat fins i tot s’ha donat de baixa del partit. Però, està clar, el senyor Bárcenas va ocupar llocs de responsabilitat a l’àrea financera del Partit, i uns quants anys com a màxim responsable de la tresoreria, durant divuit anys, des de l’època Aznar fins a una bona part de l’època Rajoy. I quan diuen que ells ja el van treure d’aquesta responsabilitat el 2009, com a coartada per dir que ja van depurar responsabilitats, en realitat el que estan fent és admetre les pràctiques delictives de les quals s’acusa a Barcenas, que ells en el millor dels casos van tapar i encobrir. Perquè és evident que d’alguna manera, fins i tot sense Bárcenas al capdavant de la tresoreria del PP, les práctiques delictives van continuar, tal com s’ha descobert amb la trama Gürtel. Perquè com s’entén que el fessin fora, tal com diuen, per posar fi a determinades pràctiques i en canvi ni ho van comunicar a la fiscalia ni van investigar on havien anat a parar les sucoses comissions que es repartien entre els càrrecs dirigents del partit. En una de les branques de la trama Gürtel, per exemple, el jutge admet que no imputa cap delicte a la Ministra de Sanitat Ana Mato, no pas perquè no hi vegi indicis, sinó perquè en tot cas el delicte ja hauria prescrit. I la prescripció del delicte els pot alliberar de la presó, però no els retorna l’honorabilitat.

En un debat televisiu, a TVE, un periodista que intentava defensar el Partit Popular, precisament amb la intenció de justificar-lo, afirmava que el tal Bárcenas quan va entrar al partit era un no ningú. I ho deia com a argument per dir que aquest no té res a veure amb la cúpula del partit formada per gent d’alta volada. Altra vegada, un intent de defensa que els delata encara més. Com s’entén que una persona sense recursos entra a treballar al partit, com a assalariat, i al cap d’uns anys no solament arriba a ocupar la tresoreria del PP sinó que pot tenir comptes a Suïssa, en un dels quals hi hauria fins a 22 milions d’euros. El Bárcenas pot ser un prodigi de les finances, però els dirigents del PP no tenen ni idea de com defensar la seva honorabilitat; potser perquè no té defensa possible.