Pàgines

dimarts, 8 de gener de 2013

Ni la injúria ni l’amenaça són delicte, a Espanya

Si a Espanya existissin els delictes d’injúries i d’amenaces, els jutges i fiscals no donarien l’abast. Tot el sistema judicial espanyol quedaria col·lapsat només per atendre i donar resposta a aquesta hipotètica tipologia de delictes d’injúries i d’amenaces que des de fa mesos inunden els mitjans de comunicació espanyols en relació a les aspiracions democràtiques del poble de Catalunya.

Dirigents polítics, militars, periodistes i tertulians de tot el ventall nacionalista espanyol vomiten sense reserves ni pudor tota mena d’improperis amb l’absolut convenciment que a Espanya no hi ha tipificat cap delicte per aquests conceptes. No cal dir que els insults i les amenaces prenen dimensions colossals a la xarxa, sovint emparant-se en un fictici anonimat fàcilment desemmascarable. És més, podem afirmar amb tota rotunditat que a Espanya no existeixen els delictes d’injúries i d’amenaces perquè, altrament, hauríem d’admetre que el que no existeix és el delicte de prevaricació referit al sistema judicial. Seria del tot inconcebible que no actuessin els jutges i fiscals, i més encara que no ho fessin només quan els injuriats i els amenaçats ho són pel fet de ser d’un determinat país, tenir unes determinades idees i voler exercir determinats drets democràtics; o que no actuessin només quan els autors de les injúries i les amenaces responen a un perfil polític concret.

Sempre és possible que en un col·lectiu hi hagi algun que altre element corrupte, pervers i, quan es tracta de prendre decisions de caràcter públic, també prevaricador. Però costa molt més d’imaginar que aquesta corrupció, perversitat i acció prevaricadora sigui generalitzada. Per això, hem de deduir amb una certa seguretat de no errar, que a Espanya no existeixen els delictes d’injúries ni els d’amenaces.