Pàgines

divendres, 8 de març de 2013

El cinisme posat al límit

Que l’Estat posa en marxa tots els seus mecanismes per tal d’evitar que Catalunya pugui exercir el seu dret democràtic a decidir el seu futur és evident. I fins a cert punt comprensible. La causa del nacionalisme espanyol, un nacionalisme excloent, expansionista i que mai renuncia a la violència, és abraçada per tots els estaments: el polític, el judicial, el militar, el policial... El Govern del PP, com semblantment hauria fet el PSOE encara que potser hauria procurat guardar una mica més les formes, mobilitza tots els recursos de l’Estat per combatre Catalunya i al servei de la seva ideologia.

Fins aquí, no podíem esperar altra cosa. Ho ha dit ben clar el Ministre de Justícia Ruíz Gallardon a l’hora de justificar la destitució del Fiscal general de Catalunya pel sol fet d’haver insinuat que seria lògic que els catalans poguessin ser consultats sobre el seu futur: “la sanció a Rodríguez Sol és exemplaritzant”. Es tracta de deixar clar que tothom ha d’estar al servei de la seva causa. Aquí no s’hi valen ni juristes ni professionals de cap mena, o es posen al seu servei o seran sancionats; un avis, exemplaritzant certament, per a qualsevol altre jurista que volgués tenir la temptació d’analitzar o valorar el procés català des d’una perspectiva estrictament professional, democràtica o simplement racional. A això ja hi estan avesats la majoria dels alts tribunals espanyols, i especialment el Constitucional, que només necessiten els arguments jurídics per a justificar i dissimular les decisions polítiques preses, i redactades en forma de sentències. Però Ruíz Gallardon ha volgut anar més enllà i ha tingut el cinisme d’afirmar que “... poden ser convocats a dirimir el conflicte últim que es plantegi, jutges i magistrats saben que s’han d’abstenir de participar en aquest debat”.

No tenen ni la mínima decència de voler semblar honestos. ¿El senyor Gallardon hauria sancionat de forma “exemplaritzant” un magistrat, com molts ja ho ha fet, que s’hagués declarat contrari a la consulta catalana? I això que el ja ex Fiscal General de Catalunya només va dir que no veia malament que es pogués consultar els catalans, però sense pronunciar-se mai a favor del dret a la secessió de Catalunya, perquè ell hi és absolutament contrari. Tothom sap que l’Estat mai sancionarà els magistrats que prenguin partit, sempre que sigui a favor del seu partit, com tampoc sanciona els militars que llancen amenaces de recórrer a la violència. Ells, a diferència de nosaltres i fins i tot a diferència dels abertzales bascos, mai han renunciat ni a la violència ni a la corrupció de les estructures de l’Estat per posar-les al servei de la seva ideologia.