Pàgines

dimarts, 5 de març de 2013

Espanya, al més pur estil mafiós

Hi ha una diferència substancial entre el carterista o petit delinqüent i els grans grups mafiosos o delinqüents a gran escala. Mentre els primers prenen el seu petit botí i fugen o s’amaguen esperant haver estat prou llestos com per a no ser enxampats, els segons actuen a cara descoberta sense escrúpols ni miraments, segurs de la seva impunitat perquè la seva xarxa mafiosa s’estén també als poders públics, a la policia i a l’administració de la Justícia. És el més pur estil Berlusconi, que té en el Partit Popular un alumne avantatjat.

Actuen com veiem a vegades en les pel·lícules en què el “capo” s’adreça al bon policia coneixedor de les seves activitats delictives, i li diu: “això ho hauràs de demostrar”. I el mafiós ja compta que l’aparell judicial que té minat per la seva organització posarà tota mena de traves a la investigació, retardarà el procés perquè el delicte prescrigui, anul·larà proves concloents o simplement emetrà veredictes inexplicables. Això permet al delinqüent, tant al de pel·lícula, al mafiós italià o a l’espanyol, declarar amb tota la cara dura, per exemple, que no sap si el cotxe esportiu que hi havia al garatge de casa seva era del seu home o era seu, si l’havien comprat o els l’havien regalat, i per què tanta generositat; o els permet dir que no saben si tenen comptes, accions o béns a l’exterior, que ho haurien de consultar amb el seu assessor fiscal; o que no recorden si van acomiadar o no un Bàrcenas qualsevol, i fan cara d’astorats  quan els diuen que un any després encara tenia despatx a la seva seu del carrer de Gènova. Però el més greu d’aquesta màfia a gran escala és que tenen minats tots els poders de l’Estat i els utilitzen per als seus fins polítics, és a dir per als seus fins lucratius.

Des de fa temps, el Govern espanyol legisla més per anar contra Catalunya que per a afavorir els interessos d’Espanya; és capaç d’inventar-se qualsevol norma prevaricadora per a afavorir els seus interessos polítics, convençuts que els seus jutges sempre li donaran la raó. Una bona mostra ha estat la darrera i indigna acció de la Fiscalia General de l’Estat d’expedientar el Fiscal General de Catalunya per haver tingut la gosadia de fer ús de la llibertat d’expressió i afirmar que trobava normal que els catalans volguessin ser consultats sobre quin podria ser el seu futur. Aquest és un Estat putrefacte, amb prou instruments per a sancionar el que calgui si és de l’interès del grup mafiós que el domina. I no s’aturaran per la fotesa de respectar ni els principis democràtics, ni la justícia ni els drets més elementals. Ells fan la llei, ells la interpreten i ells la sancionen.