Pàgines

dilluns, 27 de maig de 2013

Duran contra Unió

Jo no sé si algú serà capaç d’explicar el comportament de Duran i Lleida en el seu paper d’intentar boicotejar una i altra vegada, no només la proposta sobiranista de CiU sinó tot el que podia representar Unió Democràtica com a partit. De forma perfectament planificada, va dosificant les seves aparicions en públic amb l’únic objectiu de crear tensions al si de la coalició i de desacreditar el President de la Generalitat. Algun dia sabrem, suposo, què hi ha al darrere i qui ha finançat aquesta operació.

Duran i Lleida, des de fa un cert temps, ha deixat de ser aquella veu moderada del catalanisme que propiciava el diàleg amb l’Estat des d’una perspectiva catalana. S’ha convertit en l’ariet contra el catalanisme, practicat des d’enlloc i sabent que ja no és ni interlocutor amb el Govern espanyol i el Partit Popular. Cada nova declaració seva no aporta absolutament res a favor d’un hipotètic i il·lusori diàleg amb l’Estat, perquè ell ja és conscient que a l’altre cantó no hi ha ningú, i ni tan sols no arriba a la ja prou escassa credibilitat del federalisme de Pere Navarro. A CiU, i remarco CiU perquè no és només CDC qui aguanta els seus embats, no es decideixen a treure’s de sobre aquesta amenaça permanent, que probablement és el que persegueix Duran, precisament perquè són conscients del daltabaix que això representaria per al procés sobiranista. Humorísticament, al programa televisiu Polònia ho presenten com un enfrontament personal entre Mas i Duran, quan tothom sap que avui per avui no hi ha cap possibilitat que Duran pugui esdevenir el successor o substitut d’Artur Mas, tant si el procés sobiranista assoleix la seva fita com si no. I tampoc és una pugna pròpiament entre els dos partits de la coalició ja que amplis sectors d’Unió Democràtica estan plenament compromesos amb el procés sobiranista i es miren esglaiats les atzagaiades del seu líder, a qui no gosen desautoritzar públicament, això sí, perquè saben com les gasta el Duran.

Si Duran aconsegueix dinamitar el procés sobiranista, cosa que no s’ha de descartar perquè ara mateix només les dissensions internes poden frenar-lo, ell sap que serà a costa d’Unió Democràtica. El fracàs del procés suposaria un cop molt fort per a CiU en la seva globalitat, això si abans les maniobres del Duran no aconsegueixen trencar la coalició; però el que rebria més des del punt de vista electoral seria Unió. Per als sobiranistes, l’acció del seu líder seria vista com una traició en tota regla, mentre que els unionistes ja podrien passar-se directament al Partit Popular. Si Duran aconsegueix el seu objectiu de fer fracassar Artur Mas en l’aposta sobiranista, el mapa polític català pot donar molts tombs, un dels quals podria ser la desaparició d’Unió Democràtica de Catalunya. Però aquest no és el problema del Duran, que té altres fites personals.