Pàgines

divendres, 7 de novembre de 2008

No a la Llei de Consultes Populars

Ho deia temps enrere, però ara sembla que es confirma. El Conseller de Governació Jordi Ausàs ja té a punt la proposta de Llei de Consultes Populars, i sembla que vol presentar-la abans d’acabar l’any. Hem vist l’experiència del País Basc i sabem la posició inamovible del Govern espanyol en aquesta matèria. Per això sona una mica estrany que encara hi hagi algú que pretengui crear cap mena d’expectativa amb l’elaboració d’una Llei catalana de Consultes Populars, amb afirmacions absolutament falses com les que es van fer en el Congrés d’ERC en el sentit que aquesta Llei seria un pas més cap a l’exercici del dret a decidir.

Si seguim la legislació actual, l’espanyola, ara mateix no es permetria fer cap consulta popular que no tingués l’autorització expressa del Govern espanyol, com no es permetria cap llei que intentés sostreure a l’Estat la potestat que s’atribueix per a autoritzar-les, que és el que va intentar Ibarretxe. Caldria esperar, doncs, que algun Govern nacionalista o una majoria del Parlament en un moment donat optés per desafiar la legalitat emparant-se en la legitimitat democràtica de respondre a la voluntat de la ciutadania. Al capdavall és el que han hagut de fer, en un moment o altre, tots els països que han emprès processos d’autodeterminació, perquè amb la llei a la mà seria impossible.

Un posicionament d’aquest tipus, convocant una Consulta popular no autoritzada o fent una declaració de sobirania des d’una majoria del Parlament crearia un conflicte amb l’Estat. Ells esgrimirien la legalitat i nosaltres la legitimitat. Tot seria qüestió de no arronsar-se tan ràpidament com va fer el lehendakari Ibarretxe, posar el conflicte en l’escena internacional i, en definitiva, avançar per la via dels fets. No dic que sigui una via fàcil, però és l’única possible, fora que es vulgui enganyar la població fent-li veure que ja s’hi està treballant sabent, com sabia Ibarretxe, que al final es faran enrere, o que s’opti per la plena integració dins del projecte espanyol.

Però la proposta de Llei de Consultes Populars pot complicar i empitjorar molt les coses. El projecte de Llei no aporta res de nou, perquè ara ja es poden fer consultes populars sempre que tinguin l’autorització del Govern espanyol. El nou projecte, a part de foteses com el nombre de firmes necessàries per a sol·licitar-ne la convocatòria (se suposa que una Consulta en base al dret a decidir hauria de ser empresa per una majoria social del país), no fa sinó ratificar el que ja diu la legislació espanyola: que la sobirania, el dret a decidir, i per tant la potestat d’autoritzar una Consulta popular recau en el Govern espanyol. Aprovar aquesta llei significarà que el Parlament de Catalunya, en representació de la ciutadania, dóna per bo el principi que ens nega el nostre dret a decidir. Serà un reconeixement explícit per part nostra, amb l’agreujant de fer-ho amb forma de Llei, que el poble de Catalunya, el seu Govern i el seu Parlament no tenen la facultat de fer cap Consulta popular que no sigui autoritzada per Madrid.

Ara mateix, l’Estat espanyol podria esgrimir l’arma de la legalitat, mentre que nosaltres hi podríem contraposar la de la legitimitat. Amb aquesta llei que ens proposa el Conseller Ausàs no retocarem absolutament res de la legalitat actual, i en canvi renunciarem a la nostra legitimitat. Amb la nova llei catalana la impossibilitat de convocar un referèndum sobre el dret a decidir no vindrà donada només per la legislació espanyola, sinó també per la catalana. No tindrem ni la legalitat ni la legitimitat per a fer cap Consulta popular en base al dret a decidir.

Des del punt de vista nacional, aquesta proposta de Llei de Consultes Populars és un atac frontal contra el nostre dret a decidir.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Sense dubte Josep, els nostres representats d'Esquerra no només són complices de l'espanyolització de la política catalana, sinó que a més estan contribuint activament a tancar totes les possibles vies de sobiranisme.
A tall d'exemple de la poca talla independentista que tè el Conseller Ausàs, llegeix el que diu el bloc "Dies de Furia" sobre la visita per part del conseller a un poble amb un alcalde nostre que no volia penjar la bandera espanyola.

Amb això ja n'hi més que suficient per expulsar el conseller Ausàs del partit, per total contradicció de la seva actuació amb la declaració idelògica d'ERC.
http://diesdefuria.blogspot.com/2008/11/els-pressupostos-de-lestafa-i-un-regal.html


Salut

Anònim ha dit...

És un aopiniò respectable com qualsevol altre però hi ha molts independentistes que creuen que aquesta llei serà molt important.

Em refereixo als que dirigeixen el Centre d´estudis Sobiranistes i que no són altres que el Lopez Tena i el Lopez Bofill.

Ells han col.laborat molt estretament amb l´ausàs per fer aquesat llei. Per alguna cosa serà.

No estaran tot enganyts o comprats per ERC, no?

Anònim ha dit...

D'aquest tema en vaig parlar amb l'Hèctor Bofill, i certament no em van convèncer els seus arguments.
Perquè, amb la nova Llei tal com se'ns proposa legalment podrem fer exactament el mateix que podem fer ara: res. O, almenys, res encaminat a l'exercici del dret a decidir.
El seu raonament era: ara fem una llei que sigui ben constitucional, i per tant deixant clar que és el Govern de Madrid qui autoritza o no les consultes populars, i arribat el moment ja ens saltarem la llei. Home, si em salto una llei espanyola puc argumentar que som els catalans els qui tenim el dret a decidir també les Consultes populars que volem fer. Mentre que davant d'una llei catalana, aprovada per nosaltres mateixos, no sé quina legitimitat tindrem.

Jurídicament, és possible que l'única forma de fer una llei de Consultes populars sigui aquesta, però aleshores val més no tenir-ne cap.

Josep Romeu

Anònim ha dit...

Pero el referendum d´independencia no serà el 1er.

Primer s´en podrien fer molts d´altres demanant el concert, el traspàs de l´aeroport, selecciosn esportives... i si l´estat ens diguès sempre que no, al gent acabaria veient que volen fer callar al poble català i es posarien del costat de la democracia.

Anònim ha dit...

Perdona Jordiet, però tothom sap que el Govern espanyol ens dirà que no a cap consulta popular que impliqui la superació del marc legal existent: concert econòmic, traspassos no previstos en l'estatut, seleccions esportives...
Només que amb la Llei catalana a la mà el Govern espanyol ho podrà fer no perquè ens imposi la seva llei, sinó perquè es limita complir la nostra.
Posar-se al costat de la democràcia vol dir també posar-se al costat de la legislació aprovada democràticament pel Parlament de Catalunya, que en aquest cas serà una llei que limita les possibilitats de convocar Consultes Populars.

Si ens saltem les lleis dels altres podem argumentar que eren lleis foranes que limitaven els nostres drets, però amb aquesta llei aprovada pel Parlament de Catalunya els antidemòcrates seran els qui vulguin saltar-se una llei aprovada per nosaltres mateixos.

L'error és monumental!