Pàgines

dissabte, 21 de novembre de 2009

Desautoritzacions i unanimitat al Govern Montilla

Amb només dos dies de diferència el President Montilla ha hagut de desautoritzar els dos màxims representants dels partits amb qui forma coalició de Govern, Josep Lluís Carod Rovira d’Esquerra i Joan Saura d’IC-V, pel tema del Tribunal Constitucional. Hores d’ara, tothom sap i admet que aquest Tribunal Constitucional no està legitimat per a emetre sentències sobre res: bàsicament perquè està corromput per l’interès dels dos partits nacionalistes espanyols, el PP i el PSOE del President Montilla, però també per la seva incapacitat manifesta.

Carod Rovira argumentava, molt alegrement, que la seva sentència seria intranscendent per a la vida quotidiana a Catalunya, quan tothom sap que els mateixos que ara ignoren i menyspreen les sentències dels Tribunals espanyols quan són favorables a acceptar la diversitat lingüística, com la darrera sentència del Suprem espanyol rebutjant el dret dels pares a escollir la llengua d’escolarització dels fills, esperen una sentència del Constitucional que els sigui favorable per combatre el model lingüístic de Catalunya que fins ara ha donat uns resultats raonablement satisfactoris. I Joan Saura apel·lava a la responsabilitat dels magistrats del Constitucional perquè presentessin en bloc la dimissió; una apel·lació sense sentit perquè l’única cosa que han demostrat aquests magistrats és una absoluta irresponsabilitat i manca de dignitat personal per acceptar ser els titelles dels dos partits espanyols. I no es tracta de si el President Montilla està més o menys d’acord amb els seus socis de Govern; és que ell en tant que subordinat del PSOE no és ningú per interferir en un afer que porten directament des de la seu central de Madrid. I per això ha de sortir al pas dient que les declaracions de Carod i de Saura no responen al criteri del Govern sinó que les feien com a dirigents dels respectius partits polítics. El criteri del Govern, del qual formen part Carod i Saura és tot un altre. És el del PSC-PSOE.

Aparentment, doncs, hi ha discrepàncies internes dins de l’executiu català sobre l’actitud a prendre enfront del Tribunal Constitucional i la seva sentència contra l’Estatut. Però, en realitat, les diferències tampoc són tantes. Al capdavall, tots acaben dient que finalment acataran la sentència, que ajupiran el cap i resignadament acceptaran la sort que ens assignin des de Madrid. El més ètic i més digne des d’un punt de vista nacional seria simple i clarament declarar des del Govern de la Generalitat la incompetència del Tribunal Constitucional Espanyol, la supremacia de la voluntat del poble de Catalunya, i en conseqüència el no acatament de les seves sentències, prescindint de si ens són més o menys desfavorables. Però això, com deia el President Montilla seria com “viure en un altre planeta”, i que vist des d'una òptica independentista seria com “viure i actuar des d’una altra realitat nacional”.

1 comentari:

Albert B. i R. ha dit...

Aquests del tripartit cada dia ens "deleiten" amb un nou espectacle. No serà això de l'Editorial conjunta un intent impulsat des de dalt per a distreure l'atenció?