Aquests eren els qualificatius que utilitzava el primer ministre britànic Gordon Braun per a expressar el que sentia després de l’execució a la Xina d’un compatriota acusat de narcotràfic. La Xina és eI país capdavanter en l’aplicació de la pena de mort, i no només per delictes de sang especialment greus, sinó també per delictes de caràcter polític; com és també un país capdavanter en la conculcació dels drets humans més elementals. A Gordon Braun no l’ha escandalitzat una execució més, ni tan sols que en aquest cas el condemnat hagi estat un ciutadà britànic, sinó que no li hagin permès fer-se la foto on ell aparegués com el salvador de darrera hora.
És la mateixa hipocresia que ha utilitzat la Unió europea en simular que desaprovava l’execució. Xina és el que és i com és perquè interessa a això que anomenem la “comunitat internacional” i que es concreta en els poders polítics i econòmics dels països més avançats. La defensa dels drets humans per part dels Estats Units i d’Europa no forma part de les seves prioritats, ni a la Xina ni a enlloc del món; però molt menys al gegant asiàtic que és vist com un mercat immens d’enormes possibilitats de negoci. Quan convé, i només quan convé, aquesta comunitat internacional es presenta com a valedora d’uns drets humans i d’uns principis democràtics per a imposar les seves tesis en països petits o que els resulten incòmodes perquè no s’adapten a les seves condicions i als seus interessos de mercat. I ho pot fer amb la mateixa contundència que després defensa règims corruptes, terroristes, dictatorials o que no respecten els drets humans. El tracte preferent que es dóna a la Xina, sabent que no compleix cap dels requisits per a ser considerat un país democràtic, és el que de veritat avala les seves polítiques repressives contra les llibertats individuals i contra les minories ètniques i nacionals. Un sistema repressiu que és vist amb molt bons ulls pels dirigents polítics i empresarials del món civilitzat, perquè els permet operar-hi sense haver de parar compte amb els inconvenients que té l’activitat empresarial a Europa, com els drets dels treballadors, els controls de qualitat o la salvaguarda del medi ambient.
Gordon Braun està horroritzat i decebut perquè li han fet un lleig. Hauria quedat molt bé que, a darrera hora, el govern xinès hagués fet una excepció per tractar-se d’un ciutadà britànic; això li hauria permès guanyar punts electorals davant dels seus conciutadans, que bona falta li fa. Naturalment que hauria continuat donant suport com fins ara, i com la resta de països europeus, a la política repressiva i de negació dels drets humans a la Xina; almenys, mentre en puguin treure un sucós benefici.
És la mateixa hipocresia que ha utilitzat la Unió europea en simular que desaprovava l’execució. Xina és el que és i com és perquè interessa a això que anomenem la “comunitat internacional” i que es concreta en els poders polítics i econòmics dels països més avançats. La defensa dels drets humans per part dels Estats Units i d’Europa no forma part de les seves prioritats, ni a la Xina ni a enlloc del món; però molt menys al gegant asiàtic que és vist com un mercat immens d’enormes possibilitats de negoci. Quan convé, i només quan convé, aquesta comunitat internacional es presenta com a valedora d’uns drets humans i d’uns principis democràtics per a imposar les seves tesis en països petits o que els resulten incòmodes perquè no s’adapten a les seves condicions i als seus interessos de mercat. I ho pot fer amb la mateixa contundència que després defensa règims corruptes, terroristes, dictatorials o que no respecten els drets humans. El tracte preferent que es dóna a la Xina, sabent que no compleix cap dels requisits per a ser considerat un país democràtic, és el que de veritat avala les seves polítiques repressives contra les llibertats individuals i contra les minories ètniques i nacionals. Un sistema repressiu que és vist amb molt bons ulls pels dirigents polítics i empresarials del món civilitzat, perquè els permet operar-hi sense haver de parar compte amb els inconvenients que té l’activitat empresarial a Europa, com els drets dels treballadors, els controls de qualitat o la salvaguarda del medi ambient.
Gordon Braun està horroritzat i decebut perquè li han fet un lleig. Hauria quedat molt bé que, a darrera hora, el govern xinès hagués fet una excepció per tractar-se d’un ciutadà britànic; això li hauria permès guanyar punts electorals davant dels seus conciutadans, que bona falta li fa. Naturalment que hauria continuat donant suport com fins ara, i com la resta de països europeus, a la política repressiva i de negació dels drets humans a la Xina; almenys, mentre en puguin treure un sucós benefici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada