Pàgines

dijous, 31 de desembre de 2009

Referèndum d’autodeterminació pel 2011

Finalment, sembla que hi ha un acord per a celebrar un referèndum vinculant sobre la independència de cara al 2011. Per donar per vàlid el resultat de la consulta hi haurà d’haver un mínim de participació, que s’ha situat al 58%, i la independència seria reconeguda pel Govern Central si així ho expressen més del 51% dels ciutadans. Es posaria fi, d’aquesta manera, a unes tenses i conflictives relacions entre països de llengua i cultura diferents que, per atzars del destí (atzars relacionats amb el colonialisme i la violència) els havia encabit dins d’un mateix Estat.

Naturalment que hi ha hagut reticències per part dels ultranacionalistes que ara acaparen les estructures de l’Estat, que es negaven a acceptar que hi ha pobles i cultures diferents, i que si no poden viure en concòrdia és millor que cadascú faci el seu camí. És una visió extremadament conservadora pròpia dels nacionalistes més viscerals creure que les fronteres són inamovibles. Si partim de la idea bàsica que l’Estat és només un instrument al servei de la ciutadania, no hauria de fer cap por que un determinat col·lectiu opti democràticament per constituir-se en Estat propi; cadascú sap el que més li convé. I no tenia cap sentit que fos un sector de l’Estat, per majoritari que hi fos, el qui decidís sobre el que més convenia a l’altre. Des d’una perspectiva internacional, lluny de l’apassionament dels qui ho viuen a flor de pell, i per tant lluny de concepcions nacionalistes, sembla absolutament lògic i raonable entendre que és preferible l’existència de dos estats que puguin conviure, o ignorar-se, com a bons veïns, que forçar la seva pertinença a un mateix Estat sabent que això genera conflictes permanents i insatisfacció per ambdues parts.

Ara, només caldrà veure si el 2011 realment l’Estat complirà amb el seu compromís d’acceptar democràticament el resultat del Referèndum. Algú pot pensar que l’exigència d’un mínim del 58% de participació és molt elevada; però és evident que si els ciutadans poden exercir el seu vot lliurement, sabent que tant si opten per una o per altra via serà ben acceptada per totes les parts, les possibilitats de participació són molt més elevades que si l’Estat Central, com havia fet fins ara, s’hi mostrava hostil. Creuem els dits i esperem que s’imposi el seny i l’esperit democràtic. El poble sudanès s'ho mereix.