L’espectacle que ens ofereixen els fantotxes del Tribunal Constitucional és entre esperpèntic, vergonyós i delirant. Un dia rere l’altre van filtrant possibles propostes de resolució sobre l’Estatut de Catalunya per tal de veure com l’encaixarien políticament les diferents parts en litigi. Els costa de trobar la fórmula exacta que acontenti tant al Partit Popular com al Partit Socialista. La darrera bufonada ha estat la que han filtrat a través del diari El País, intentant de marcar una diferència entre el concepte de “nació” i el de “nacionalitat”.
És possible que els magistrats del Partit Popular arribin a acceptar no tocar el substantiu “nació” del preàmbul, ni l’adjectiu “nacional” de l’articulat, a canvi que s’hi deixés clar que aquests termes es refereixen a la idea de “nacionalitat”, recollida en el text constitucional, i que seria diferent del concepte “Nació” en majúscules aplicable únicament a la nació espanyola. Així entre el “Teatro Nacional” i el “Teatre Nacional” la diferència bàsica no seria que l’un es refereix al Teatre espanyol, dirigit i gestionat des de Madrid i l’altre al Teatre català dirigit i gestionat des de Barcelona, i cadascun acomplint la missió de teatre públic i oficial de la nació corresponent, sinó que l’un es referiria al teatre de la nació espanyola i l’altra al de la nacionalitat catalana. I, quan en qualsevol tràmit burocràtic ens fan omplir la casella “Nacionalitat” els catalans hi hauríem de posar “catalana", per lògica però ara també per decisió d’aquest simulacre de Tribunal; però aleshores els espanyols no hi podrien posar “espanyol” perquè aquest terme no es correspondria a la nacionalitat, sinó a la nació.
Costa de creure que algú sigui tan ximple com per afirmar que s’ha d’acatar la sentència d’un Tribunal tan incompetent i indigne com aquest. Si la seva competència com a juristes, o almenys com a juristes mínimament honestos, és nul·la, com a lingüistes és nefasta.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada